Got? Petit, que no s’escalfa.Temperatura? Glacial. Quadratura del gas? Perfecta. Escuma? Un dit i escaig de morbo. Suavitat? Mimosín tindria el primer orgasme de la seva miserable vida. La canya de Moritz del Gata Mala és de doctorat Honoris Rauxa. Ja paga la pena visitar aquesta llauna de sardines només per tastar les seves provetes d’ordi català, però també ajuda que amb la cerveseta et regalin una tapa. I no parlo de patates xip o pelleringa de bull. Aquí us posareu les botes: les viandes en miniatura són teca de la bona.
El Gata Mala és un espai comprimit que s’anuncia amb una pissarra al carrer –el nom, posat amb guix. Haureu d’emprar els colzes per fer-vos forts a un racó de la barra. I quina barra: de les seves entranyes no paren de sortir tapetes delicioses per a la Germandat de la Canya Afterwork. Mentre espereu el regal i assaboriu la birra, podeu passar el temps veient les fotos i delícies pictòriques que adornen el local: grafits de Banksy, dibuixos infantils a mig camí entre Liniers i Juanjo Sáez fets amb guix a la paret, per anunciar la carta i els preus... Impossible descansar la vista.
Els feligresos del Gata Mala voldran matar-me. No els culpo. Aquest bar amb nom libidinós és un dels secrets més ben guardats dels cims de Gràcia. Preus ajustats, generositat amb les tapes, canyes estratosfèriques, gintònics de traca, un caliu especial i sentit de l’humor als distintius de gènere dels lavabos: “Aquí los gatos buenos, aquí las gatas malas”. El vot de confiança cap a la bondat de la testosterona s’agraeix.
