El Santa Gula té un fill, el Gula Bar, un descendent més informal que manté l’estil d’alta cuina i sofisticació del pare. Un cartell de neó que pampallugueja llums flamenques descobreix aquest local que s’amaga als voltants de la plaça de Narcís Oller. Per fora recorda alguna de les breweries de Consell de Cent, una entrada lateral poc senyalitzada amb una immensa galeria que mostra l’interior. Qualsevol forat del local està ben aprofitat: taules, cadires, tamborets i molta gent.
El Gula Bar està de moda i es nota. Per Instagram corren les fotografies que ho demostren i, alhora, encomanen la febre col·lectiva per anar-hi i cruspir- se les tapes de la carta. Aquestes barregen amb gràcia i enginy els productes estrella del mercat: niguiri d’alvocat amb tempura, ventresca a l’all negre o cua de bou amb sabor llatinoamericà.
Si sou vegetarians, us ho haureu de pensar dues vegades: aquest és un lloc de proteïna animal selecta i vehiculada amb imaginació. Hi ha llocs que tenen una estètica estereotipada, i una carta que s'hi correspón. No és el cas. L’estètica metal·litzada de garatge industrial i fish & chips londinenc, amb cuina oberta i el toc de pop-up dels neons és deliciosa, però no sorprenent. Ara bé, és en la teca que et trenquen esquemes. Per l'aspecte del lloc, t'esperes el tríptic russa-brava-croqueta, i el xef Martín Marchese –uruguarià– et desencaixa la mandíbula amb unes croquetes de bacallà a la llauna. O aplicant a la russa amb anguila un subtil estranyament amb un filet de salsa de pebrot del piquillo. En realitat, aquest bar de menjar és el resultat del creixement de la cuina del Con Gula, a Sant Cugat.
"Fem el que ens dona la gana", diuen satisfets, i això es nota en plats suculents i joganers, com unes empanadilles de xai tandoor amb 'labneh' –que una criatura de set anys es menja encantada– o un 'trompe-l'oiel' cremós, entre la crema catalana, Perú, el foie o i la Nocilla 'casolana'. El repertori no és molt llarg, però sí selecte, i cada ració i platet és un ple al quinze. Demaneu-ne tres per cap i a gaudir. –Júlia Gamissans/Ricard Martín
