En aquests temps de hipsterisme histèric, la bodega La Clau és una tornada a la senzillesa, a l’essència del que ha de ser una bodega de barri de veritat. La Clau no té pretensions. Prefereix invertir les energies a recopilar un bon rebost de conserves de qualitat, servir un bon formatge d’ovella i repartir uns embotits granadins de primera. Ha heretat l’esperit de l’antiga bodega que ocupava fa temps el mateix espai; de fet, encara compta amb assortidors vintage de vermut i de Priorat negre, un vi que té sortida i que moltes iaies compren per cuinar. Ah, i també fan pisco sour!
No obstant això, aquí el vermut s’imposa. Anar a La Clau un dissabte abans de dinar és sanador. El darrer cop que hi vaig passar, em vaig perdre en un parell de cerveses escumoses, generoses, ben tirades, i ho vaig rematar amb unes escopinyes Espinaler. Assegut a la tauleta de fusta, envoltat de botes gegants i quadres psicodèlics, vaig comprovar que no és difícil agafar afecte a aquest espai. La Clau és la classe de bodega que necessita el Raval per seguir sent Raval.
