Ara que Barcelona ha quedat orfe del Bel·Luna Jazz, el Little Italy és l’únic restaurant de la ciutat compromès al 100% amb el jazz. I és el degà: va obrir portes el 1988. Com explica Vicente Gómez, el seu propietari, van començar com a restaurant tradicional italià, en una època en què “el barri encara vivia els darrers espetecs de Zeleste al carrer d’Argenteria”. I la fórmula de jazz en viu se’ls va ocórrer quan van veure que les galeries d’art veïnes obrien fins tard. Van començar oferint sopars-concert un cop al mes, i per demanda popular, van passar a un cop per setmana. Ara, cada dimecres i dijous nit. El que van fer per potenciar les nits fluixes s’ha convertit en essencial: tan fiable és la seva cuina italiana com la programació. Hi podem sentir estàndards de jazz i bossanova en format quartet, comandats per músics professionals. El format acústic, diu Gómez, “permet la conversa sense esforços en una mateixa taula, i impedeix sentir les converses entre taules”. Lloc apte per a romàntics i no pas per a tafaners, vaja.
