Després de 45 anys, el mític Bodeguín del carrer Hercegovina va plegar veles. Qui ha gosat instal·lar-se al número 24? Com sempre, els que pugen amb força. La Vera, l’Albert i en Xavi, joves amb empenta, van decidir capgirar el local de cap a peus. Ara és el Pervers Taverna Poètica: tota una declaració d’intencions. L’han remodelat que no el reconeixereu, amb taules de marbre i fusta fosca i un mirall al fons. Les parets, de verd clar, aporten frescor. La cuina vista. El somriure de la Vera, franca acollida.
La carta t’arriba dins d’un sobre, literal, i tretze decasíl·labs del poeta Eduard Sanahuja (parent dels intrèpids) et sincronitzen cos i ànima per rebre com cal els aperitius i els mossos freds i calents que ens proposen. Les braves es diuen Stendhal: porten una salsa roja i l’altra negra: la primera, un sofregit ben picant, i la segona, un allioli suau d’all negre. El pa de pessic de sobrassada amb sardina fumada sorprèn per la barreja de salats i textures, que casen d’allò més bé.
L’entranyable de bacallà és tripa de bacallà amb cigrons, capipota del mar, deliciós, amb la mateixa untuositat del seu cosí germà (7,9 euros). Hem perdut un abeurador clàssic –i un heroi insubstituïble de barri, el Miquel– i hem guanyat una taverna que programa recitals de poesia, cuina amb gràcia i té camp per córrer.
