A Sants, una invitació a l’hedonisme: “Som de calories i gaudi, truites i pollastre fregit”, adverteix en Daniel Molina, un xef madrileny amb mili al BarraFina –tapes Michelin a Londres– o al Dani García, entre d’altres. Què fa un madrileny truitejant a Barcelona, quan podria fer-ho a la terra promesa de les canyes i la llibertat? “L’amor!”, riu. Ha agafat un polsim de bagatge de cada lloc, que dosifica en una carta de truites individuals d’alta volada, poc quallades per filosofia i necessitat: es fan al moment, i en surten tres cada quinze minuts. Es renoven per temporada –la truita de calçots amb romesco vola– però de deu receptes mai cau la truita brava: una truita de patates coberta per una salsa brava a la madrilenya, fusió triomfal de les dues tapes més demanades de la història.
L'altre puntal del negoci són unes tapes molt ben fetes, tot preparat des de zero i sense processats. Alerta, que deia abans aquí no són de dieta: la cosa va de pollastre fregit molt ben fet, a l'estil del Sud dels Estats Units, de croquetes de pollastre amb kimchi, una bona ensaladilla russa... Per gaudir de la indulgència del dissabte nit amb amics i sortir rodant, farcit de cervesa ben tirada.
