Binifadet, Menorca, una nit d’estiu. Després d’unes quantes copes de bon vi (Merluzo, autòcton), la Laia (joiera i fotògrafa) convenç el seu nòvio, en Johnny (que havia treballat a La Paloma i a mil llocs més), de muntar el seu propi negoci. No triguen a trobar un petit local a la Gràcia de l’est, que abans havia estat una perruqueria, una lampisteria, el restaurant Ot, una creperia i un frankfurt. Trien Ventilador com a nom perquè són al barri gitano i per la idea de dinamisme, modernitat i frescor.
El bonic logotip amb les aspes vermelles els el fa el dissenyador Angel Uzkiano, els llums són del gran Martí Guixé i els entapissats són fets al barri, com les potents lletres de ciment, del Michael Roschach, que té el taller al mateix carrer. El Ventilador és un espai diàfan i clar, amb barres de marbre sobre peu de viroc –un material industrial grisós, ignífug, antibacterià i que absorbeix el so– i un toc de vermell als tamborets. Té l’entrada a la fresca, on es pot fumar i fer un got –tenen Mahou de tirador, rossa i també negra, que ja és més insòlit i s’agraeix. Recuperen el concepte de snack-bar: un lloc on abeurar-se i treure el ventre de pena sense més pretensions.
Tenen una carta escrita a mà sobre cartró on proposen un reguitzell de platets per compartir i que tothom pugui tastar-ne uns quants: hi ha força oferta vegetariana –les verdures ecològiques els les serveix en Pau Santamaria, fill del xef– com per exemple el deliciós carbassó cru amb parmesà o el formatge fresc a la planxa amb tàperes però també un bon vitello tonnato o un tàrtar de salmó.