Bars de cine

Els ulls plorosos de l'ET, l’erotisme d’escalfador d’Eva Nassarre, l'alegria Titanlux de Cyndi Lauper i sona a la ràdio el nou single de Duncan Dhu. No cal calendari, perquè el tuf a vuitantes i a colònia Chispas se sent des d'aquí. Em vull apuntar a karate, mare, amb el senyor Miyagi i acabar d'una vegada el cub Rubik, i tornar veure un altre cop Retorn al futur. Aquesta època es captura amb Polaroids, les màquines que sense saber-ho es van avançar a la impaciència de veure com d'ample era el nostre somriure Profiden. El bar Polaroid és un mausoleu dels 80, un homenatge a les instantànies amb requadre blanc. Vinils, cintes de VHS i les famoses càmeres farceixen les parets poc il·luminades, com un decorat de La Bola de Cristal.

Un bar dins d'un cinema pot guanyar el primer premi en un concurs de malenconia. Quan una pantalla és tan a prop, qualsevol objecte arriba a la vista deslluït de qualsevol brillantor. El vermell no és mai tan vermell com quan apareix al cinema. No guarda ni de lluny aquella escalfor. Cap fluorescent conserva la intensitat d'una pel·lícula de Kariusmäki, ni el somriure de la noia és tan lent ni íntim. La vida es vol assemblar al cine, i no sap ni com fer-ho. El V.O.s Bar, tot i que no pertany a cap cinema, deixa el mateix regust, potser perquè sense recordar-ho, s'ha construït prop de les cendres del cinema Astoria.

Aquest encantador cafè de nom francès no és el que sembla. Endinseu-vos en un local decorat amb fotografies de dives del Hollywood clàssic: Marilyn Monroe, Audrey Hepburn, Rita Hayworth...Tenen menús complets a preus al voltant dels 10 euros, i també fan còctels refrescants. Però el Charlot cafè no només es respira aroma de cinema clàssic: Pulp Fiction o Reservoir Dogs tenen el seu homenatge particular. Demaneu un cafè: us enamorareu!

Recordeu la simpàtica pel·lícula en la que Dustin Hoffman es transvestia i enamorava a més d’un? Doncs al Tootsie, la llarguíssima carta d'hamburgueses, sandvitxos i baguettes es menja en un local amb aires de 'diner' nord-americà al cent per cent. I no deixa de ser divertit que ens podem clavar una hamburguesa Burt Lancaster, amb salsa tàrtara, i després una tapa de morros o 'lacón'. Aquí els plats més casolans es converteixen en delícies ianquis.

El Filmax és un bar del carrer Robadors on l’única pel·lícula que sembla que hi passin és una de polis. Els pakistanesos miren el partit de futbol des del fragment de carrer del Bar Coyote . Un home remena les escombraries a la cantonada de Sant Rafael, i sota la llum malèvola del florescent, una dona asseguda en un sofà pollós, encaixonat a l’entrada del bar L’Amistat, mira ensopida el carrer com si fos soroll de pluja, el terrabastall que farà el borratxo quan caigui darrere seu. No hi ha en aquest tros de carrer l’alegria innocent d’Irma la douce de Billy Wilder. Les putes no deixen a Robadors que els seus gossos s’enfitin de xampany francès. En aquest tros de món foradat de pixum, les històries s’acosten més al Billy Wilder del Crepuscle dels déus.

És diferent el misteri que amaga Can Josep, darrere d’una porta d’alumini ensopida de l’Eixample. Les fotos de les estrelles del Hollywood clàssic són pura celebració dionisíaca. A Can Josep, ja ho diu la targeta del local, s’hi fa bon menjar. Pebrots del piquillo farcits de brandada, caragols a la llauna, xoriço a la sidra i una llarga llista de vins. En aquest decorat, Ava Gadner, Anita Ekberg, Kim Novak, Sofia Loren vestides de vellut i amb llavis vermells fan companyia en la festa de l’abundància. Veronica Lake surt de la foto i em demana si pot queixalar un trosset de xistorra.