Al carrer Sant Ramon, columna vertebral –i fins fa poc, molt pecaminosa– del Raval Sud, hi havia una illa de cases que va ser enderrocada per “sanejar / remodelar el barri” quan es va obrir l’avinguda de les Drassanes. Ara hi ha uns lletgíssims habitatges de protecció oficial. L’única cosa bona, com bé diu la Itziar González a la seva magnífica addenda del Barcelona pam a pam, és que a la placeta que n’ha sorgit li han posat Pieyre de Mandiargues per l’escriptor francès que va guanyar el Goncourt amb una novel·la al barri xino, La marge.
En Guifré i en Dídac Pellicer, germans, després d’anys de treballar en restaurants com La Pubilla o bars com el Mendizábal, van decidir muntar el seu local. La Ramona és un bar acollidor, d’ambient familiar, on s’hi escolta bona música, s’hi poden picar unes sardines fumades, unes anxoves, unes olivetes i uns entrepans, i on ofereixen una bona varietat de cerveses artesanals –jo en vaig tastar una amb un toc de maracujà!– que diuen que venen més barata que ningú.
La clientela, de 30 a 40, és de tipologia gracienca, per entendre’ns.
Els divendres s’hi fan concerts de format petit, acústics (també s’hi han presentat llibres). Ara hi ha una exposició de fotografies de l’escena de jazz local, que freqüenta el bar. La Ramona s’integra a la plaça amb un parell de tauletes i de mica en mica es va fent un racó al barri, amb un tracte senzill i proper i molt bones vibracions.
