Old Fashioned

A l’Old Fashioned, no hi vas a veure, hi vas a beure. El local és petit, està decorat amb gust i resulta acollidor, però on es cou la teca de veritat és a la barra. El Luca i el Bruno –italià i portuguès respectivament– vesteixen amb armilla i corbata, impecables, tenen experiència internacional i són uns estetes del còctel sense por d’experimentar; dos dels millors bàrmans que m’he trobat en aquesta santa ciutat.

Em posen un Martini Tiramisú, un caprici extravagant, sorprenentment agradable a la boca. És com beure el pastís italià en format líquid. El Luca m’explica que el Bloody Mary arrossega masses, i que hi ha gent que es presenta al local al migdia per beure-se’n un. El posa sobre la barra com si fos una aparició mariana i tasto un Bloody Mary tunejat que mereix figurar entre els més grans de Barcelona –l’acompanyen amb unes perles de llimona i pebre que s’han de paladejar després de la copa–. Impressionant.

També em preparen un Old Fashioned 2.0, Fashionista li diuen ells, una delicatessen de bourbon amb bola gegant de gel i una barreja especial marca de la casa, amb fruits secs torrats in situ amb un bufador. El Luca no en té prou, vol liquidar-me i em fa un Bowery, amb Jägermeister, tequila, canyella i una infusió de Chartreuse i romaní, flamejada davant els meus nassos. El tasto, levito uns segons i m’adono que he descobert una barra on s’acabaran afartant de la meva cara. Com diria Terminator: tornaré.