[title]
Pel Festival Grec 2016 passaran alguns dels creadors escènics contemporanis més punyents i sorprenents. Espectacles d'una gran força visual. I us oferim sis vídeos de sis espectacles que, d'entrada, us fliparan. Aquí van:
Publicat poc abans de la mort de l'artista aquest mateix any, el videoclip del tema de David Bowie 'Lazarus' va posar Ivo van Hove al mapa de l'star-system cinematogràfic i li ha donat una projecció que pocs directors teatrals arriben a tenir. Ell ja era, però, un nom fonamental del teatre contemporani, com saben els espectadors del Grec, a qui va endinsar en l'univers shakespearià amb les seves Tragèdies romanes, va fascinar amb l'imaginari visual de 'La deu (The Fountainhead)' i va emocionar amb la seva visió íntima de 'La veu humana'. Ara Van Hove ens descobreix l'obra d'un dels grans de la literatura holandesa. És Louis Couperus (1863-1923), autor d'una novel·la visionària sobre l'enfrontament entre dues cultures irreconciliables: Orient i Occident. La història té com a escenari Java, on el governador Otto van Oudijck controla fermanent la seva província. És sensible a la cultura local, però està convençut de la seva superioritat com a europeu sobre els pobles que governa.
Silvia Calderoni, l'única intèrpret d'aquest muntatge, treballa amb Motus des del 2005, amb la qual ja va passar pel Grec en les edicions de 2009 i 2012. Els qui van veure en acció aquesta innovadora companyia ja saben dels seus codis escènics, nascuts de la hibridació i la barreja de llenguatges diversos. Aquest cop fan servir textos de la literatura de gènere, assajos i novel·les de temàtica queer (de Judith Butler a Paul B. Preciado), música i abundants recursos audiovisuals, en una ficció on les barreres entre el material autobiogràfic de la protagonista i la ficció escènica s'esvaeixen.
Els llenguatges més diversos es combinen en aquesta adaptació a l'escena de la novel·la homònima d'Hernán Rivera Letelier, una proposta diferent de tot el que estem acostumats a veure. Els actors i actrius es mouen entre dues pantalles transparents sobre les quals es projecten imatges, de manera que el cinema, el teatre i una música composta especialment per a l'espectacle es converteixen en els instruments que fa servir la companyia per explicar-nos una història.
Nova producció d'Adrien M i Claire B, companyia que l'any passat, amb les peces 'Hakanaï' i 'Cinématique', ja va mostrar al públic barceloní les moltes possibilitats que ofereixen al món de l'escena les tecnologies digitals. Si ja aleshores feien petites incursions en el món del circ, ara hi tornen convertint els ballarins protagonistes en acròbates capaços de volar i travessar, així, un paisatge oníric recreat electrònicament i gairebé convertit en un personatge més.
Yehudit Arnon és el nom d'una ballarina nascuda a l'antiga Txecoslovàquia que durant la Segona Guerra Mundial va sobreviure als camps d'extermini nazis, tot i haver-se negat a ballar per als seus captors. Anys després de la guerra es va instal·lar al kibbutz Ga'aton, a Galilea, on va fundar un centre de dansa i va ser una de les creadores de l'International Dance Village. Allà viuen i treballen un centenar de ballarins de nacionalitats diverses. I hi té la seu la Kibbutz Contemporary Dance Company, dirigida pel coreògraf Rami Be’er. La personalitat de Be’er, que va treballar amb Yehudit Arnon des de la infantesa, amara tota la companyia, que només interpreta les seves creacions, com ara aquesta 'If At All'.
Txékhov va escriure amb només 18 anys aquesta peça teatral, que prenia la forma d'un experiment escènic de prop de vuit hores de durada. El director flamenc Luk Perceval n'ha fet una condensació en la qual ha suprimit la meitat dels personatges. En la seva versió, nou actors i un pianista encarregat de fer un comentari musical de les escenes ens mostren uns personatges solitaris i el que cadascun espera de l'amor. Tot comença amb un Platonov a punt de suïcidar-se, una modificació de la versió original de l'obra, en la qual l'assassina un personatge femení.
