[title]
Ja ho sabeu, és històric: la setmana passada, el parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat anul·lar els prop de 64.000 processos judicials fets pel franquisme entre els anys 1938 i 1978. En conseqüència, la cambra catalana ha declarat la "nul·litat de ple dret" de les sentències de la jurisdicció franquista i les resolucions per "causes polítiques".
El que potser no sabeu és que si cliqueu en aquest link us podreu descarregar un PDF de l'Arxiu Nacional de Catalunya amb una llista de procediments judicials militars que afecten a 66.590 persones físiques. Si teníeu un parent en el bàndol legal i democràtic, hi podreu trobar quin tipus de procés va patir i quina va ser la pena: reclusió temporal, mort o vint anys i un dia són algunes de les més comuns. Encara que si veieu «Sobreseïment», jo dubtaria de la benevolència del règim: això és el que surt en la fitxa del meu avi. En el seu cas, sobreseïment vol dir que en lloc d'assassinar-lo el van enviar un any al camp de concentració de Bilbao i després el van condemnar a tres anys de mili en un batalló disciplinari. Quan va acabar, no el van deixar matricular a la universitat de Barcelona (tenia 18 anys, estava estudiant i era comunista quan va esclatar el cop d'estat, com tants altres). Aleshores, el comunisme era l'opció política més prestigiosa entre estudiants universitaris i professions liberals. Participar en la batalla de l'Ebre li va salvar la vida, creia. Li recordo sentir dir que va tenir sort, que si l'haguessin detingut a Figueres «amb el carnet nº 4 d'afiliat de les Joventuts del PSUC m'haurien afusellat directament».
O sigui que deixeu el Tinder un moment per mirar què coi ha passat amb la memòria històrica de la vostra família. És important. Sigui com sigui, és històric que el Partit Popular hagi donat suport a una iniciativa que deslegitima el franquisme. Una condemna simbòlica, esclar: perquè n'estic segur que si la llei plantegés reparacions materials reals (patrimoni, bens immobles), els hereus de Franco tornarien a fer servir tots els seus recursos per a què hi hagués sang i foc de nou. La pela és la pela, aquí i a Jaén.
