[title]
L’altre dia passejava pel Poblenou. És un barri amb costures. Quan entres per sobre, des de la Diagonal, t’envolta el vidre. El metall. El 'new design urban district' i altres paraules en anglès que s’enganxen als carrers del barri com un imant massa fort. Bé podries ser a qualsevol lloc. A cap. Vull dir, l’editorial RBA està a Roc Boronat, però com si estigués a l’Eixample. I quan camines entre mig de tots aquests edificis, de RBA i la Pompeu Fabra i Indra i Mediapro, a vegades tens la sensació de què has de caminar de pressa. Com si arribessis tard a algun lloc.
El més curiós de tot és que a mesura que t’endinses al 22@ no pots deixar de pensar que hi ha alguna cosa que falla. És a dir, el vidre i el metall no acaben de funcionar. És com si amaguessin alguna cosa. I et comences a adonar que potser és perquè els edificis estan molt separats entre si. I entre mig no hi ha cases. Hi ha solars. I si hi ha cases, estan tapiades. O buides.
La impressió és molt estranya. Com si els carrers s’haguessin d’inundar d’un moment a l’altre.
Quan segueixes caminant, i passes Pere IV amb les seves naus baixes i amples que d’alguna manera comencen a tenir textura per als teus ulls, poc a poc alenteixes el pas. L’aire que és respira és diferent. Potser tens ganes de seure. Si tens ganes de seure, trobaràs un banc. I una font. I gent als carrers. I plantes baixes obertes, i cortines als balcons. Per fi, la Rambla.
I és aquesta, és aquesta la gran diferència entre tenir un espai públic estèril d’un espai públic viu. Aquesta és la diferència entre un espai públic de mentida, de solars abandonats i cadires mal posades, d’asfalt gris i càmeres de seguretat, i un espai públic de veritat. Un espai que et pots fer teu. La raó de ser de l'espai públic és crear teixit, és que les persones s'interrelacionin i es trobin. La raó de ser de l'espai públic és que te'l puguis fer teu. Per això no podem anomenar espai públic a una simple vorera per on només t'atreveixes a transitar.
Passegeu pel Poblenou i atreviu-vos a dir que el 22@ no ha matat el barri.
