[title]
Fa uns dies, el Dani va anar a una oficina de Correus per a un tràmit sense importància: gestionar el vot per correu. Anava tranquil, tenia un bon dia, però en qüestió de 25 minuts va entrar en un malson de desesperació i ràbia provocat per la lentitud i la parsimònia dels treballadors: 50 persones a la cua, quatre taules per atendre i només un funcionari feia la seva feina. Els altres tres petaven la xerrada i comentaven Joc de Trons.
El Miquel va anar a recollir un paquet important a una oficina de Correus. Res de l'altre món. Sabia que hi hauria gent, anava proveït de paciència, tot positivitat. Era un dimarts assolellat i fantàstic. Tres quarts d'hora després, el Miquel era una bèstia enfurismada. El seu estat de Facebook escopia bilis i sang. No és fàcil mantenir les formes quan després d'una eternitat veus que allò no avança. I s'acumula gent i més gent. I els funcionaris es mouen en slow motion, desapareixen de sobte, deixen taules buides o aprofiten per parlar de forma distesa amb els companys. I tot això davant de la mirada injectada en sang dels usuaris. Com si no passés res.
Us podria parlar de les meves experiències traumàtiques a Correus, però necessitaria tres columnes d'aquest blog per resumir-les. Tinc cada cop més clar que entre els funcionaris de Correus i els contribuents que els paguem el sou hi ha un abisme cada cop més gran. Hem arribat a un punt que les esperes exagerades, la càmera lenta i la desconsideració més absoluta cap al client són el peatge a pagar si se t'acut la idea suïcida d'anar a certes oficines de Correus de Barcelona. És el que hi ha, i si no t'agrada, no compris a Amazon.
Segur que tots reconeixereu els símptomes: el gos lligat sol al carrer perquè no te'l deixen entrar, la gent s'acumula, el número et crema a la mà, 43 persones al davant, l'aire condicionat no funciona, et pots passar mig matí per recollir un sobre certificat: les oficines de Correus s'han convertit en fàbriques de gent putejada. És igual que entris amb tot l'optimisme del món, gairebé sempre sortiràs traient escuma per la boca. Plorós. Acabat.
A més, quan s'agria la paciència i l'educació del client desesperat, de vegades sembla que els funcionaris, en lloc d'alleugerir els tràmits i suavitzar els ànims, plantegen un tour de force a la resta de la humanitat. Com si estiguéssim a banda i banda d'una trinxera en una guerra absurda. És esgotador.
Suposo que per això, sempre m'he preguntat què fan els funcionaris de Correus quan han de recollir un paquet o un sobre certificat. També han d'anar a les oficines de Correus a fer cues angoixants i patir aquest infern quotidià? Vull pensar que sí, que en aquest món on tot funciona malament, almenys hi ha una mica de justícia.
