[title]
Calixto Bieito podria convertir-se aquest diumenge en el primer català que guanya un Olivier, els grans premis del teatre i les arts escèniques britàniques, ja que l'òpera que va dirigir a finals del 2015 al London Coliseum, 'La forza del destino', de Verdi, opta al guardó a la millor nova producció operística. Els seus competidors són 'Morgen Und Abend', de Georg Friedrich Haas i llibret de Jon Fosse, i ' Cavalleria Rusticana/Pagliacci', de Pietro Mascagni i Ruggero Leoncavallo, totes dues produïdes per la Royal Opera House. 'La forza del destino' és una producció de l'English National Opera.
Bieito va traslladar l'acció, imaginada per Verdi a la Itàlia de 1750, a la Guerra Civil Espanyola, amb imatges tan potents com la crema de la biblioteca de Pompeu Fabra el 1939 i aquell crit tan esgarrifós d'"Abajo la inteligencia!". També va fer servir el 'Gernika' de Picasso i referents personals, extrets de la seva infantesa a Miranda de Ebro. L'enemistat entre germà i germana de l'òpera original li serveix com un mirall per mostrar com és possible que un país acabi en guerra civil.
La rebuda a Londres d'aquesta producció de Calixto Bieito, com sempre, no ha deixat ningú indiferent, però no ha baixat de les quatre estrelles en cap gran mitjà. Fins i tot 'The New York Times' li tira floretes –la producció anirà a Nova York– i diu: "La virtut de l'acostament del senyor Bieito a aquesta història és que no es deixa entabanar pels detalls. Les escenes passen sense alè, per deixar desconcertats i excitats els espectactors". També ha rebut alguna castanya, com la de 'The independent', que li retreu que hagi fet semblar més grans els personatges de Verdi.
Aquest any està sent molt fructífer per a Bieito, que al gener va estrenar 'The fairy queen', de Purcell, a Stuttgart amb molt bona rebuda. A més, la seva 'Carmen', que aquí hem pogut veure diverses vegades al Liceu, ha començat una gira pels Estats Units. A finals de maig, dirigeix 'Lear', d'Aribert Reimann, al Palais Garnier de París. I aquest juny, tindrà 'La juive', de Fromental Halévy, a la Staatsoper de Munic, i 'Ascensió i caiguda de la ciutat de Mahagonny', de Kurt Weill, a Anvers.
