[title]
Barcelona és una ciutat on encara s'hi passejen franquistes i esclavistes. La plaça d'Antonio López, al final de Via Laietana, ret homenatge a un dels comerciants d'esclaus més sanguinari del segle XIX. Moltes parets de la ciutat encara llueixen plaques o escultures franquistes. A Nou Barris, per exemple, encara hi ha més de 700 plaques del Ministeri d'Habitatge de la dictadura. És per això que el govern d'Ada Colau va anunciar que el nomenclàtor es reformularia per recuperar la memòria d'una Barcelona feminista, republicana i llibertària, com han afirmat els regidors de Barcelona en Comú.
Diem molts cops al dia els punts de referència de la ciutat. Prefereixo dir que vaig a la plaça de Frederica Montseny que a la plaça d'Antonio López. O que he quedat al carrer Durruti. És només un exemple. Si decidim com anomenar els nostres punts de referència també decidim quins valors volem prioritzar. Sense anar més lluny, posar noms de dones. Que no siguin santes. A Barcelona, el 7% del nomenclàtor té nom de dona, front a un 43% de noms masculins. "És que hem d'entendre que a l'època no hi havia tantes dones rellevants", el típic argument. Contesto que som nosaltres qui des del present escrivim la història.
És per això que diverses plataformes i associacions demanen des de fa temps una revisió del nomenclàtor que sembla que ara arriba. Algunes d'aquestes associacions, com l'agrupació juvenil de Nou Barris La Miliciana, han començat a treballar pel seu compte traient les plaques d'herència franquista. D'altra banda, l'Ajuntament va anunciar que el nom de la plaça d'Antonio López es canviaria.
Ara bé, els canvis no sempre són fàcils d'acceptar. Un exemple és el nom de la plaça de Llucmajor: al mig de la plaça s'hi situa l'estàtua que simbolitza la República, i és per això que algunes associacions de veïns van demanar que es canviés el nom de la plaça per plaça de la República. El canvi es va anunciar a finals de novembre en boca de Janet Sanz, la regidora de Nou Barris, i Pep Ortiz, un actiu membre de l'associació de veïns. El canvi, però, ha suscitat certa polèmica entre els altres habitants del barri, que no veuen el motiu pel canvi de nom si Llucmajor és un poble balear i no un record franquista. De fet, fins i tot l'alcalde de Llucmajor va enviar una carta a Colau demanant que no es retirés el nom.
Tot canvi és controvertit. Però si ens ha de servir per fer una Barcelona més feminista, més republicana i més llibertària, endavant. Serà per places i per carrers.
