[title]
Avui ens hem llevat amb la trista notícia de la mort de Carles Capdevila. El periodisme modern català ha perdut un dels seus impulsors, amb el qual vaig tenir l'oportunitat de treballar, quan era director del diari ARA.
Entre el 2010 i el 2011, Time Out Barcelona i l'Ara van caminar plegats. Van ser gairebé dos anys, de fet, molt intensos en què a la gènesi d'un diari s'havia d'encaixar un mitjà ja en rodatge. Moltes hores de feina, molts nervis. I també molt aprenentatge. En Carles va treballar per convèncer-nos de la importància de les xarxes socials; de la necessitat de deixar enrere l'antiga divisió entre paper i web; del pas endavant que suposava pensar en comunitat, en comptes de lectors o usuaris.
Desprenia intel·ligència i lideratge. Potser no estaves d'acord amb el que proposava, però sabies que la seva aposta era producte d'una decisió meditada. Recordo reunions en què ens exhortava a ser creatius, però exigents alhora, a no quedar-nos amb el primer que ens venia al cap, sinó a treballar-hi fins a aconseguir la bona idea definitiva. Recordo la seva capacitat de treball i la sensació d'omnisciència, que sempre hi era i ho veia tot.
Són, en definitiva, un bon grapat de coneixements que ja formen part de la meva visió del periodisme i pels quals em sento profundament agraïda.
