[title]
Què collons li passa a la gent?! La pregunta inevitable cada cop que baixo a les profunditats de Barcelona. El metro és un termòmetre infal·lible per conèixer el nivell de degradació dels humans que comparteixen ciutat amb tu; al metro es perceben sense filtres els símptomes de la greu infecció d'incivisme que patim. Passeu-vos un matí saltant de línies (verda, vermella, groga...) i feu una llista de les accions simiesques que hi veieu: necessitareu un rotllo de paper de vàter per apuntar-les totes.
D'entre tots aquests comportaments cavernícoles, n'hi ha un que resulta especialment alarmant, perquè pretén dinamitar la mare de totes les normes de cortesia del viatger. És la manca de respecte definitiva i no podem deixar que s'imposi. No parlo d'ocupar seients reservats, escoltar música estrident sense auriculars o aromatitzar el comboi amb 'eau de sobaque'... Parlo d'una acció tan bàsica com deixar que la gent surti del vagó abans d'entrar-hi.
La física no enganya. Si no deixes sortir a la gent que s'ha de baixar del vagó es produirà una col·lisió i un incòmode tap a la porta. Qualsevol homo sapiens ho entendria. Fins fa poc, semblava que teníem interioritzat aquest manament fonamental i el respectàvem de forma intuïtiva...
Però els bons temps s'han acabat.
Ara, cada cop hi ha més brètols que s'abonen a la llei de la jungla. Bojos que entren en estampida al vagó sense deixar que surtin els viatgers, atropellant-los, aliens a les veus que els increpen o als cops de colze que s'enduen merescudament. Són salvatges que busquen seient posseïts i volen entrar els primers. Són la immundícia del metro... i s'estan multiplicant!
El que més em preocupa no és que hi hagi quatre imbècils al metro –gent maleducada n'hi ha a tot arreu-, sinó que aquesta actitud hagi deixat de ser marginal. Si una norma tan bàsica se la salten cada cop més persones, com pretenem conscienciar la gent perquè cedeixi seients, escolti música amb auriculars o es dutxi cada matí?
No veig camí de tornada. De fet, si la progressió continua, pronostico un futur distòpic molt proper on ningú deixarà sortir abans d'entrar. Cada cop que s'obrin les portes del vagó del metro, començarà una càrrega ferotge entre dues forces irreconciliables. Per una banda, viatgers amb cascos, espatlleres de futbol americà i bats de beisbol, preparats per sortir del vagó o morir. Per altra banda, grups de salvatges a l'andana esperant en formació de cunya, arrossegant fulles de coca, amb escuts de kevlar i caps de porc clavats en estaques. Pròxima parada: la teva mort.
