[title]
Les dades parlen per si soles. Les famílies de Pedralbes poden comprar set sopars per cada sopar que comprin a Trinitat Nova. Podran adquirir set metres quadrats de casa per cada metre quadrat que adquireixin a Trinitat Nova. I encara més: podran viure fins a onze anys més que a altres barris com Torre Baró. Les diferències són alarmants. Ens haurien de sonar tots els radars quan hi ha una diferència de més de deu anys en l'esperança de vida dels habitants de dos barris.
Els fets són clars. Hi ha dues Barcelones que habiten dins una mateixa ciutat. I que no interactuen massa entre elles, gairebé ni es miren. Dues Barcelones que se situen als extrems de la vida. I que segueixen allunyant-se: si el 2007 hi havia cinc barris amb rendes molt altes i sis amb rendes molt baixes, actualment n'hi ha vuit d'altes i 19 de baixes. En set anys, els rics s'han fet força més rics, i els pobres s'han fet molt més pobres.
Això té un nom i es diu desigualtat, i es diu model de ciutat i es diu anys i anys a l'esquena. El consistori de Barcelona en Comú ha comunicat que el nou pla de barris, amb un pressupost de 150 milions d'euros, se centraria justament en els barris més empobrits: el Raval, Nou Barris, els barris del Besòs, la Zona Franca i la Marina, el Carmel, Sants, Sant Andreu. Us sonen els noms?
Cal que ens preguntem si n'hi haurà prou amb 150 milions d'euros per omplir el forat que s'eixampla entre les dues Barcelones. Si podran combatre anys d'oblit. I anys d'estigma també. Els diners, al cap i a la fi, s'acaben. Tenen data de caducitat.
D'acord, aboquem diners. Intentem omplir el buit. Però Barcelona rica: mira la resta de barris a la cara.
