[title]
Si hagués de fer el top 5 de les estrenes catalanes de la cartellera del 2015, podria posar 'Incerta glòria', 'Patetisme il·lustrat', 'Joc de miralls', 'L’art de la comèdia', 'Marits i mullers', 'Els veïns de dalt' i, fins i tot, 'Els esquéiters' i 'Una giornata particolare'. Però estaria sent injust, segurament, si no hi inclogués dos espectacles de creació que han vist la llum fora de la capital i que haurien de ser en aquesta llista. Per moltes raons: per joves, per agosarats, per intensos, per brillants. Per ara –i és trist– no tenen teatre a Barcelona de cara al 2016. Segur que el tindran i heu d’estar ben atents, perquè són una bomba.
01. L’EMPESTAT
Jordi Oriol va fer-se famós fa més d’un lustre amb el seu debut, 'La caiguda d’Amlet', una versió ben particular del Hamlet de Shakespeare que feia ell sol a l’escenari, amb direcció de Xavier Albertí. Ara s’ha atrevit amb 'La tempesta', amb Albertí de nou dirigint el xou i amb l’ajuda de Carles Pedragosa. Salvador Sunyer, director de Temporada Alta, no va dubtar a posar-ho com una de les millors propostes del festival, al costat de, poca broma, William Kentridge i Thomas Ostermeier. El cas és que Oriol està negociant fer temporada a Barcelona l’any que ve i encara no les té totes.
02. WASTED
Un altre que està lluitant perquè la seva obra arribi al Cap i Casal és Iván Morales. Va estrenar a Tàrrega 'Wasted', una obra de la rapera anglesa Kate Tempest –heroïna del Sónar i autora d’un himne brutal, 'Europe is lost', d’escolta obligatòria, a l’altura del 'Howl' d’Allen Ginsberg– que ens va deixar estabornits. Morales va ‘abandonar’ la seva tropa habitual de Prisamata i va acudir a la crida dels lleidatans Íntims Produccions, uns xavals dels quals sentirem molt a parlar. Ens va plantar dins una mena de magatzem amb la història de tres nois que han estat colpits per la mort d’un company. Volen canviar de vida, fugir, i busquen la manera de fer-ho. 'Wasted' és una peça per a gent de 20 anys que ens permet veure com és el món d’avui, líquid, gairebé gasós.
03. A MÉS A MÉS...
I podríem acabar aquí, però passa que ja fa uns anys que els premis teatrals no s’estrenen. L’any passat es va crear el premi Frederic Roda a textos teatrals per a la Nit de Santa Llúcia. El va guanyar ni més ni menys que Lluïsa Cunillé amb 'Boira'. Algú n’ha sentit a parlar d’una estrena propera? No. Aquest any l’han obtingut ex aequo David Plana i Josep Maria Miró per 'Els encantats' i 'La travessia', respectivament. Algú els ha trucat per muntar una estrena ràpida aprofitant el rebombori del guardó? Em temo que no. Si no sabem incorporar les propostes engrescadores creades fora de la capital ni els premis literaris sonats és que alguna cosa no funciona. No direm que alguna cosa està podrida a Dinamarca, però...
