[title]
Ara fa quatre anys i uns dies, el govern espanyol va decidir apujar l’IVA del teatre i la música en viu del 8 al 21%, tot posant aquest estat anomenat Espanya al capdavant del maltractament a la cultura, amb el clar objectiu d’enfonsar tots aquells que no els voten, farandulers diversos que intenten guanyar-se la vida amb l’art. Ha passat el temps, hem patit la pitjor crisi contemporània i la cosa continua igual, sense cap perspectiva que faci preveure el retorn de l’impost a xifres europees.
Amb l’IVA al 21%, el que ha passat és que el que dóna l’estat a les institucions culturals (catalanes, per exemple) és inferior o igual al que recapta. I això si parlem d’allà on hi és, encara que de manera modesta, com al Romea, al Lliure o a Temporada Alta. Perquè si parlem del TNC, per exemple, l’únic que fa el teatre de les Glòries és pagar a l’Estat sense rebre res a canvi. I potser parlem de 250.000 euros.
Qui paga aquest desgavell polític és el públic. Els espectadors han vist com s’encarien (una miqueta) les entrades i han hagut de patir minves de qualitat en les programacions. Alhora, els teatres han hagut d’apostar sobre segur, cosa que ha fet que en aquests anys no hagin sorgit, realment, cares noves, xavals que hagin tingut l’oportunitat de fer-se sentir. Mentrestant, la tropa del PP que no ha anat mai al teatre dorm ben tranquil·la perquè quan menys teatre es faci, més gent els votarà.
