[title]
La pirateria com a font d'informació
De totes les afirmacions i conclusions relacionades amb el món del cine, n'hi ha vàries que sobresurten per la seva escassa base i nul contingut. Una d'elles brilla per damunt de totes, per estar completament desposseïda de dades concretes i d'exemples sòlids que l'avalin i l'argumentin: "Actualment, es fan millors sèries que no pas pel·lícules". La frase té una variant que també fa molta ràbia: "Avui en dia, el millor cine es fa a la televisió". El problema rau en qui ho diu: el 90 per cent d'ells i d'elles són uns desinformats que fa mil anys que no van al cinema, no segueixen l'actualitat dels festivals, no han trepitjat mai una filmoteca i... són, sobretot, uns descarregadors de sèries compulsius.
Veus tantes sèries com pel·lícules?
No seré jo qui negui els valors artístics d'un grapat de sèries tan diferents com 'The wire', 'The crown', 'The young pope' o 'Narcos', ni li trauré als seus creadors els mèrits, uns mèrits sustentats en una alta exigència, però, a partir d'aquí, trobo pocs col·legues que tinguin coneixements profunds tant del món de les
produccions televisives com de les pel·lis.
Véns a veure un Bellocchio?
És una mica difícil trobar companys que s'il·lusionin amb les noves estrenes dels Verdi o dels Renoir, o que corrin al Zumzeig per enxampar algun passi d'un film estrany europeu o iranià que romandrà a la sala de Sants per espai d'uns pocs dies. Que sí, que encara hi ha qui trempa amb Ulrich Seidl, Michael Haneke o Marco Bellocchio, malgrat que ara els he de buscar amb un microscopi ben potent.
Empobriment referencial
Molt em temo, i lamento, que la cultura audiovisual d'un percentatge elevat de la població mundial s'està cada cop reduint més a les sèries (i alguns films... comercials, de Hollywood) que puguin veure gratis a través de la pirateria. I és per plorar. I és per patir per la supervivència de l'anàlisi curós de l'art cinematogràfic contemporani. Apa, ja m'he quedat descansat. Rondinaire! Amargat! Ressentit! Purità!
