[title]
El Molino és un dels símbols indiscutibles de la cultura i el teatre a Barcelona. Va obrir portes a finals del segle XIX al 'Montmartre barcelonès', que és com es coneixia popularment el barri del Poble Sec, sota el nom de la Pajarera Catalana. Després va convertir-se en el Petit Moulin Rouge, tot i que això de 'Rojo' nova agradar molt a la plana major de la dictadura franquista, que va obligar a suprimir la paraula per les connotacions polítiques.
El Molino ha estat escenari dels millors xous de cabaret burlesc, actuacions musicals, teatre o flamenc del món. Un espai càlid i d'una autenticitat inqüestionable que lluita per sobreviure després de superar un concurs de creditors i fer front a un deute de sis milions d'euros. La crisi i l'increment de l'IVA cultural al 21% van fer que les activitats a El Molino no fossin suficients per pagar unes reformes de l'any 2010 que van endeutar moltíssim als propietaris. Es van enganxar els dits, just quan la bombolla immobiliària acabava d'esclatar. Unes reformes que van suposar un necessari rentat de cara a l'edifici però que va fer que els deutes augmentessin moltíssim, sobretot amb el Banc Sabadell, el principal creditor.
El Molino viu ofegat pels deutes després d'esgotar les possibilitats de trobar un inversor adequat per vendre l'edifici i continuar amb l'activitat en règim de lloguer. El teatre funciona, i les actuacions i activitats que s'hi duen a terme fan que l'entorn sigui optimista sobre el seu futur, però els impagaments s'acumulen, les despeses són altíssimes i els administradors de El Molino estan amb l'aigua al coll. Fa una setmana, la comissió d'Ecologia Urbana i Mobilitat va aprovar una proposició que inclou la possibilitat de comprar el teatre, una possibilitat que podria ser la darrera per garantir que El Molino segueixi amb la seva activitat.
