[title]
Si hi ha una reivindicació veïnal que ha traspassat barris i s'ha posicionat en el centre del debat sobre el model de ciutat és el turisme. Els barris més afectats fan molt de soroll i sembla que l'únic fil conductor en les lluites del veïnat sigui l'excés de guiris. Però se'ns estan passant coses per alt.
"Al Fort Pienc exigim espais", #Guinardovolespais, a Sarrià fan pinya per "reivindicar espais". I tot això, mentre l'Ateneu Enciclopèdic Popular no té la seu que demana. Què passa amb els espais? No n'hi ha enlloc? Qui els demana?
Principalment, els joves. L'Eixample, que és el districte amb més població jove de Barcelona, només compta amb un Punt d'Informació Juvenil. Un punt d'informació no cobreix les necessitats d'un teixit associatiu ric com és el de la zona del Fort Pienc. Van ser els joves els que el darrer trimestre del curs passat van decidir obrir una biblioteca nocturna al Guinardó per paliar una necessitat dels estudiants del barri, els mateixos que es trobaran aquest cap de setmana per debatre quins espais fan més falta al districte. I també van ser els joves els que l'any passat es van manifestar a Sarrià per demanar més equipaments per a les entitats juvenils, i els que es van reunir divendres passat per reivindicar espais on desenvolupar-se.
Podríem pensar que al cap i a la fi tenir un lloc propi no és tan important. Que a Sarrià la casa Orlandai ja fa el fet, que al final unes birres a la terrassa del bar ja compta com a reunió. Però no és veritat. Tenir espais gestionats pel i per al barri, que serveixin de node del teixit associatiu i que donin resposta a les necessitats del veïnat (i dels joves especialment) és una qüestió essencial.
Perquè visibilitza una activitat basada en la cooperació i en l'esforç en comú.
Perquè ajuda a desenvolupar les activitats de les entitats de manera autònoma.
Perquè construeix imaginaris col·lectius que redefineixen com pensem en la ciutat i en el barri.
Al cap i a la fi, si els joves no tenen espais a Barcelona és perquè alguna altra cosa els ocupa. Potser resulta que al final el turisme també hi té a veure, en tot això. Potser resulta que al final es redueix tot a una qüestió de prioritats.
