[title]
Després de dos mesos amb la persiana abaixada, el cinema Zumzeig de Sants ha anunciat que reprendrà l’activitat el dia 4 de novembre, amb una festa oberta al públic, amb projeccions i pica-pica, que serà gratis i durarà tot el dia. Però això no és tot. La nova direcció s'organitzarà com una cooperativa sense ànim de lucre, una decisió sense precedents en la història de l'exhibició a Catalunya. "En aquesta etapa que comença volem apropar-nos més a la gent, crear un sistema més participatiu i integrar-nos amb un barri que té una llarga tradició associacionista", expliquen Javier Rueda, un dels sis membres de la cooperativa, tots ells vinculats amb el món de l'audiovisual.
Ja s'ha posat en marxa una campanya de 'crowdfunding' via Verkami per finançar el projecte. Un dels avantatges que ofereix aquesta acció de micromecenatge és que s'hi podran adquirir els dos carnets de fidelització, un per a adults i un altre per a nens, amb sucosos descomptes. "Mantindrem la nostra idea de fer una programació compromesa i alternativa, amb una sala oberta a disciplines com el curt, el documental i el cine experimental, però també ens acostarem a sectors menys cinèfils, perquè aquí tothom hi ha de trobar el seu lloc", diu la realitzadora Ariadna Ribas, una altra de les integrants de la nova direcció.
El Zumzeig és, potser, la millor sala de cinema de Barcelona, la més ben equipada, amb butaques comodíssimes i una qualitat d'imatge i so excel·lent. "La intenció és que la gent aprofiti aquestes instal·lacions", declaren. En aquesta segona vida, el Zumzeig acollirà cineclubs i treballarà frec a frec amb les escoles i instituts del districte per engegar una programació especial per educar la mirada i la lectura de les imatges. Projectarà en digital, però també en 16 mm, 35 mm i Súper-8. I el bar, tan acollidor, on fan quiches i pastissos, i de tant en tant un bon ranxo de llenties amb xoriço, vol transformar-se en un planter de cinèfils poblat en l'horari de postfunció.
El Zumzeig va obrir portes fa tres anys en els baixos del número 53 del carrer Béjar, amb la idea d'omplir un buit en el sector de sales de Barcelona. Amb una programació arriscada, que no trobava lloc en altres pantalles, va ser una referència dels amants del cine més exquisits durant molt de temps. La iniciativa era de medalla. Li faltava, però, un xic de vida. És justament el repte que es proposen a partir d'ara: fer un cine per a la gent, i fer que la gent vagi al cine.
