[title]
Hi ha avis, pares i mares que no ho entenen. "Això de dinar i sopar fora de casa, sense cap motiu aparent, no és normal", diuen. Potser no ho era fa uns anys, quan se sortia a sopar a un restaurant en ocasions especials com celebracions d'aniversari o dates importants. "Què és això de sopar fora de casa fins a tres dies a la setmana?" acostuma a dir-me la meva àvia. I té raó, però ho seguim fent. I ara que s'ha publicat l'estudi FoodISDIgital encara tinc més clar que per als barcelonins, això d'anar a restaurants és com una droga: no podem deixar de fer-ho i cada vegada ens agrada més i més.
L'estudi, que ha analitzat els hàbits de consum i de comportament dels consumidors en les reserves en línia de restaurants, ha conclòs que els barcelonins mengem fora de casa un 5% més que la mitjana estatal. Som els que més ens agrada gastar-nos els quartos anant a restaurants, tot i que quan ho fem sabem com escollir, ja que paguem un 25% menys que els madrilenys. A més, tenim un nivell d'exigència molt alt i quan no estem contents amb el servei ofert reclamem gairebé sempre: fins a un 97% dels barcelonins ho fa, en comparació amb el 75% de la mitjana estatal. Per altra banda, tampoc admetem despeses addicionals quan fem una comanda a través d'internet, ja que només el 19% les accepta, una xifra baixa, comparat amb el 44% de la mitjana a tot l'Estat.
Comprovat: ens agrada gastar-nos els diners menjant fora de casa, però exigim un nivell de qualitat acord amb la quantitat que paguem. Com ha de ser!
