[title]
A la plaça del Sol hi ha joves, graciencs, turistes, il·luminats i borratxos que passen vespres i nits a les terrasses i també acampats per terra. A vegades també hi ha llauners i soroll i gent que crida i que riu i que udola a la lluna i d'altres que s'enfaden perquè no poden descansar. El que no hi ha, o no gaire sovint, són nens. Els pares prefereixen la plaça de la Virreina o la de la Vila, més agraïdes per deixar que els petits campin lliures.
L'Ajuntament, que fa i desfà i diu com ha de ser la ciutat, vol que els nens tornin a la plaça del Sol per reconvertir-la en una plaça més familiar i diürna. La flauta d'Hamelín que els ha d'atreure a tots com si fossin ratolins, és un carretó ple de joguines –amb xapes, baldufes, malabars i fins i tot un Twister, no s'estan de res– que serà a la plaça cada tarda a partir de les 17 h.
En un principi la pregunta (si és que n'hi ha) podria ser si és pels nens, que ho fan, o per acabar amb la gresca habitual de la plaça. Però els autèntics dubtes són: aconseguiran que els nens abandonin la torre del rellotge de plaça de la Vila per traslladar-se a Sol, encegats per la promesa de joguines il·limitades? I si es tracta de dispersar els més ociosos... Serà una solució efectiva enviar una bandada de nens com a dissuasió?
L'únic fet, de moment, és la voluntat conciliadora entre totes dues tribus per part de l'Ajuntament: els nens hauran de substituir les pilotes de cuir per pilotes d'escuma, massa lleugeres com per a vessar cap cervesa de la plaça en va.
