[title]
Fa uns dies que, vés per on, només parlo amb actrius. Actrius de 29 a 55 anys, més o menys. Actrius consolidades i actrius que comencen. Actrius que tenen feina i actrius a les quals costa trobar feina (tinguin l'edat que tinguin). I totes, totes, parlen de la popularitat. No com la d'abans, quan comptaven els premis que havies guanyat, la gent que havia vist objectivament les obres i/o pel·lícules i/o sèries on havies participat... No. La popularitat d'ara es mesura, ja ho saben, pels 'followers' que arrossegues a Instagran, pels amics/fans que tens a Facebook.
No importa si ets una actriu bona o una actriu dolenta (o regular). Si el paper t'anirà bé o si el paper et va gran o petit. Si tens 18.000 seguidors a Instagram, com Bárbara Lennie, estàs dins. Si en tens 111.000 com Maribel Verdú, encara més. Si fa dos anys que no actualitzes la teva pàgina de Facebook, com Clara Segura... segurament tens menys opcions de fer coses a Madrid, que és on es mou el diner i a on hi ha un actor es pot guanyar la vida de debò.
Ja em diran, sense tenir en compte l'orgull patri, sisplau, qui de les tres actrius d'abans és millor. Jo ho tinc claríssim, almenys si parlem de teatre. Les he vist a les tres en acció i no en tinc cap dubte. Tot i que, si pogués, les tindria les tres alhora fent 'Les tres germanes', per exemple.
Em sembla que tot plegat és una cosa més d'actrius que d'actors. Les carreres dels homes són d'una altra manera... Hi ha moltes actrius que, després de guanyar un Goya, es passen una temporada a la banqueta. Li va passar a Nausicaa Bonnin i a Laia Marull, per exemple, que són segurament dues de les millors actrius al sud dels Pirineus. Però això no passa si tens un munt de seguidors, ja que, aleshores, tens poder. Això no obstant, per a un actor/actriu, sortir a plorar perquè no curres, és l'últim recurs. Pitjor. El recurs que fas servir quan ja no en tens cap. Quan ets al fons del pou.
