[title]
A la Barcelona hipster, el 2015 ha estat l’any del ramen. Aquesta sopa de fideus japonesa és més vella que el crit de “butanooo!”, però la modernité barbuda l’ha descoberta fa res: tard i malament, com sempre. Si un temps ençà, menjar ramen era una experiència plaent, ara, per culpa del hype modernet, ha esdevingut una guerra cruenta: has d’anar als restaurants especialitzats una hora abans que obrin per ocupar un espai claustrofòbic, com qui va a un concert de Justin Bieber; has de pagar un preu indecent per un plat que està bo, però no siguem ingenus, no costa ni la meitat del que et cobra la majoria de restaurants cool; amb la pressió de les cues, has d’endrapar en cinc minuts un bol de 1.300 calories de porc, sopa, fideus, ous durs i el que Déu disposi, a risc de patir un còlic que doblaria una balena blava; també has de donar-te cops de colze a una barra microscòpica amb paios que no coneixes de res i a l’estiu fan olor a suat i peus; i el pitjor de tot: has d'escoltar les seves xarrupades estrepitoses a cau d’orella... Brrr, he vist l’horror, que diria el coronel Kurtz.
Però el hipster és així. Tant li fa que li robin la cartera, que hagi de fer cues absurdes per una sopa, que hagi de dinar en condicions infrahumanes en companyia d’homenots que xarrupen brou com animals posseïts. De fet, tant li fa que el ramen sigui el plat menys adequat per practicar el “postureo”. Tots sabem que aquests barbes espesses, llargues i plenes de bacteris són el principal enemic d’un bol de ramen, a menys que el que vulguis és tenir una sopa farcida de pel facial i una barba esquitxada d’engrunes de fideu i porc.
Per cert, ara que arriba la calor és l'hora de la veritat per al hispter alfa del fideu japonès. M’agradarà veure quants moderns 'ramenistes' segueixen sent fidels a aquestes bombes calòriques quan caigui la canícula a Barcelona i es puguin fregir ous a les rajoles del Born. Des d’aquí, amb un bol de Yatekomo a la mà, els desitjo la pitjor digestió possible.
