[title]
Torna La Nit dels Museus i, amb ella, el sobtat interès per la cultura. Millor dit, la cool-tura: la tendència més o menys generalitzada de relacionar-nos amb el sector més artístic i cultural de la nostra ciutat amb l’únic objectiu d’augmentar els nostres seguidors a Instagram i, en definitiva, ser més guais.
La part positiva és, evidentment, que gràcies a aquest tipus d’iniciatives, sembla que poc a poc art i carrer es van apropant, de manera que l’esperança de què algun dia l’art deixi de ser cosa d’una elit de flipats 'snobs' va creixent paulatinament. El punt dèbil és que, lamentablement, la majoria acostuma a quedar-se a la superfície més fotogènica, amb filtres o no, sense captar l’autèntica essència del que tenen el privilegi de descobrir per una nit.
Perquè, siguem sincers, per a molts La Nit dels Museus és probablement la segona o tercera ocasió en què posen els peus i els ulls en un d’aquests espais d’exposició, més enllà de les fatídiques excursions guiades de l’època escolar. I precisament per aquesta falta de costum, La Nit dels Museus s’acaba convertint en una macro-exposició viva de les diferents actituds i comportaments genuïns d’una colla de novells que s’esforcen per trobar el seu lloc en un ambient poc familiar.
Si haguéssim de fer un recorregut per les diferents fases d’aquest comportament, segurament ens quedaria una galeria semblant a això:
1. Arribes al museu en qüestió. Tenint en compte que només hi vas per poder presumir-ne després, procures escollir alguna sala o museu que ofereixi algun extra que et faci sentir 'com a casa': unes cervesetes i música que t’ajudin a sobreviure al tràngol, per exemple.
2. Primera sala. Hi ha un text escrit ocupant tota una paret amb lletra helvètica: això ja és modern, estàs al lloc adequat. Busques una frase 'molona' per fotografiar-la i penjar-la al teu perfil amb algun 'hashtag' del tipus #femcultura o #nohacefaltaquedisesnadamas.
3. Ara que ja tens la foto i el 'hashtag', pots dedicar-li atenció al text. El llegeixes dues vegades. I una tercera. Paraules com ‘la transgressió de l’espai’, ‘seqüències narratives derivades de la influència inconformista del nihilisme post modern’ floten en el teu cap. No acabes d’entendre ben bé res, però confies que la resta de la visita et posi a lloc.
4. Primera parada: un quadre molt suggeridor. T’allunyes, poses cara pensativa, torces una miqueta el cap. T’apropes a llegir el cartellet descriptiu: 'Negre sobre blanc', hi diu. I, efectivament, el quadre consisteix en una taca negra sobre un fons blanc. T’esforces per entendre-ho i acabes postulant teories sobre l’origen de l’existència humana.
5. Ja et sents una mica més intel·lectual. Demà et compraràs unes ulleres de pasta més grosses.
6. Passeges una miqueta més. Veus un grup de gent parada davant d’una altra obra. El teu instint d’animal social et porta a mimetitzar-te i et col·loques al costat amb la sincera intenció de trobar el motiu de tant interès. Ara veus 'Blanc sobre negre'. Replanteges la teva teoria metafísica. De fet, comences a replantejar-te la teva vida sencera.
7. Continues i descobreixes una sala fosca on projecten un vídeo: això promet. A més hi ha bancs per seure-hi! Ja era hora, perquè es veu que per ser cool-tureta també s’ha d’estar en forma i amb això no hi contaves. Seus i contemples unes escenes inconnexes, amb diàlegs en finlandès, subtítols en suec, tot plegat acompanyat d’una mena de soroll estrany que t’atreveixes a acceptar com a música. Comences a notar petits símptomes d’una incipient epilèpsia desconeguda. En mig minut ja ets fora de la sala.
8. Això ja compta com haver vist un documental. I no ha estat tan malament. Demà et compres les entrades pel pròxim Docs Barcelona Festival.
9. Se’t comença a fer llarg. Com que t’està agafant torticolis de tant torçar el cap, optes per apropar-te únicament a les peces interactives. Ara uns auriculars, ara una pantalleta per respondre preguntes que ni et llegeixes, un telescopi, un mapa tàctil… Quines virgueries s’inventen ara!
10. Acceleres una miqueta i aconsegueixes arribar a la fase final preguntant-te si ets l’únic inepte que encara no ha captat el missatge profund de tantes obres mestres contemporànies. Tornes a pensar en 'Negre sobre blanc'. Allò sí que t’ha calat fons. Ho tuiteges.
Ja pots anar a fer una birra, te l’has guanyat!
