[title]
He agafat un skate board i li he posat alerons dentats amb les puntes empastifades de verí. He folrat les rodes amb fulles de ganivet afiladíssimes, con si fos la quadriga de Mesala. He construït una cabina blindada de la qual surten dues mànegues antidisturbis per desequilibrar l’enemic. He rematat la jugada encaixant-hi un equip de so que escup música de Kevin Roldan a tota llet. Surto a passejar tranquil per primer cop en molt de temps. He après la lliçó. Els temps s’han endurit i a Barcelona ja no és segur transitar les voreres com feien els nostres ancestres: a peu.
Desconec quin dia vam desaprendre a Barcelona el concepte de vorera, però si la llegenda és certa, grosso modo es tracta d’un espai reservat al vianant. Els vehicles, si no em fallen les fonts, haurien de moure’s per la carretera. Aquesta norma elemental de convivència a la ciutat s’ha trencat per culpa d’una nova generació de transports amfibis que poden anar per la vorera, per la carretera, i no es passegen pel rebedor de casa la teva iaia perquè no tenen les claus.
El malson és diari. Sortir a passejar per les voreres de Ciutat Vella es pot convertir en la segona part de “Mad Max: Fury Road”. Segways caníbals en manada atropellen àvies i gossos. Bicis elèctriques escapcen ròtules de transeünts. Skates i longobards deixen sords i fan fugir els atemorits passejants. Motoretes elèctriques assassines. Patinets bomba. Airwheels! Fa temps que les voreres ja no pertanyen als vianants, sinó a aquestes bandes de bàrbars sobre rodes que ens arraconen. Ens acolloneixen. Ens diuen que ens fem a un costat com si els intrusos fóssim nosaltres.
Només hi ha dues vies perquè el vianant recuperi la seva posició de poder i el seu terreny natural: o l’Ajuntament posa Guàrdia Urbana a les voreres regulant el trànsit amb la llibreta de multes on fire o el desesperat transeünt respondrà a aquesta agressió ferotge amb els mateixes armes. Si això és un campi qui pugui sense llei ni ordre, el meu consell es que convertiu la vostra bici vella o l’skate del nebot en un bulldozer letal i no sortiu de casa sense ell. Al tercer longboard incívic que feu miques amb la vostra tanqueta assassina, li haureu agafat el gust a la matança i tot... Ara que ho penso, diria que al meu skate de combat li manca un guitarrista heavy llançaflames a la part frontal. Som-hi.
