[title]
Isabelle i les dramàtiques
Tota cinematografia històrica i robusta disposa de diferents tipologies d’actors (i actrius) que li han donat varietat i carisma, identitat pròpia i competivitat dins i fora de les seves fronteres: les estrelles, els sex symbols, els còmics, els dramàtics, els protagonistes, els secundaris... La indústria del setè art francesa no s’escapa d’aquesta regla, i té en les grans actrius dramàtiques un dels seus grans tresors. Una d’elles, Isabelle Huppert, estrena dues pel·lícules seguides: ‘El porvenir’, de Mia Hansen-Løve, i, divendres vinent, ‘Elle’, de Paul Verhoeven. Però, qui ha estat la ‘mare’ i qui són la ‘filla’ i la ‘néta’ de la meravellosa Huppert?
Trailer 'El Porvenir'
Santa Jeanne
La mare (amb permís de Simone Signoret!) seria Jeanne Moreau, la carrera de la qual arrenca als anys 50, passa per la Nouvelle Vague, coqueteja amb el cinema britànic i nord-americà, i encara avui en dia no ha finalitzat.
Juliette de culte
La filla espiritual d’Huppert, per mi, és Juliette Binoche, que també té una carrera internacional ‘mainstream’, però ha col·laborat amb Michael Haneke, Leos Carax, André Téchiné o Godard, sempre en personatges arriscats, intensos, sublims, que no pot fer qualsevol actriu. O qualsevol actor.
Marion i la inquietud
I si descartem Audrey Tautou (que, ara per ara, té una trajectòria bastant decebedora), la néta d’Huppert seria Marion Cotillard. Aliada dels cineastes inclassificables i valents, un dia és antiheroïna dels Dardenne, i un altre, lady Macbeth. O una amputada romàntica gràcies a Jacques Audiard. Abans que sigui massa tard, ¿per quan una pel·li amb les quatre grans dames franceses del drama juntes? Molts de nosaltres seríem tan feliços...
