[title]
40 anys de dedicació a l'art contemporani mereixen (i gairebé exigeixen) una celebració. El 23 de març de 1976 obria portes la Galeria Joan Prats i quatre dècades després la sala ho celebra dissabte amb una jornada festiva i oberta al públic general, amb artistes de la casa –Javier Peñafiel, Lola Lasurt i Alícia Kopf realitzaran un mural amb la col·laboració dels assistents– i amics de sempre, com els Escribà, autors d'un pastís d'aniversari que recull el nom de tots els artistes que han passat per la galeria.
El galerista Joan de Muga fa càlculs mentals. "Sis o set exposicions per any, per 40 anys... Hem fet prop de 300 exposicions". Costa triar-ne una de cada dècada, diu, però hi ha mostres que no s'obliden, que formen part de la memòria col·lectiva d'una galeria que va obrir portes apadrinada per Joan Prats i Joan Miró, amb les les formes i textures de Josep Maria Sert, i que el 2014 va iniciar una nova etapa al carrer Balmes.
Christo va embolicar la Joan Prats
Corria l'any 1977 quan Christo va transformar la Joan Prats en una de les seves instal·lacions. "L'obra era la galeria embolicada –explica de Muga–. Va ser una de les primeres obres que l'artista búlgar va fer de forma privada". La tela blanca i les cordes ho tapaven tot, fins i tot l'escala que duia al pis inferior; això, més l''store front' dissenyat per a l'ocasió, confonien els vianants: la gent pensava que la galeria estava en obres.
El revestiment de xocolata de Miralda
Qui també va fer de les seves va ser Antoni Miralda, de qui el MACBA prepara la retrospectiva. El que més es recorda del projecte dedicat a la mona de Pasqua, que va culminar amb l'exposició 'Mona a Barcelona', són les parets de la Joan Prats recobertes de xocolata de l'Escribà a la primavera de l'any 80. "Hi havia cua fins al carrer Aragó, i deixàvem entrar la gent a cada certa estona per mantenir la temperatura de la xocolata", recorda el galerista.
©Col·lecció MACBA
L'adéu a James Lee Byars
El maig de 1996 moria James Lee Byars i una setmana després, la Joan Prats presentava una exposició dedicada a l'artista que a través de l'escultura i la perfomativitat va explorar la idea de perfecció, bellesa i veritat. El mateix any, la Prats descobriria un fotògraf japonès, Hiroshi Sugimoto, que ara torna a ser a Barcelona de la mà de la Fundació Mapfre.
Una història moderna en carbonet
Després d'exposar a la Tàpies, el 2006 l'artista Fernando Bryce va ser a la galeria amb 'Kolonial Post', "una única obra amb 100 i pico dibuixos fets amb plomí i carbonet" en què reinterpretava la història i els moviments de colonització que van continuar produint-se al final de la Segona Guerra Mundial.
©Fernando Bryce
Passat, present i futur
De Muga no s'oblida de la nòmina d'artistes de casa que han fet la seva trajectòria al costat de la Joan Prats, com Albert Ràfols-Casamada, Josep Guinovart, Perejaume, Eulàlia Valldosera i Joan Hernández Pijoan, protagonista de l'exposició actual, on també s'evoca l'estreta relació que s'estableix entre l'artista i el seu galerista. "Cada vegada has de ser més agent de l'artista, moure'l aquí i a fora... No volem ser només una sala d'exposicions", clou de Muga, conscient de les dificultats que viuen galeries i creadors. "Tenim ganes de celebrar 40 anys més".
©Galeria Joan Prats
