[title]
El fenomen dels últims anys, no només a Barcelona sinó arreu de Catalunya, té un nom: el swing. El seu auge indiscutible omple centenars de places i s’ha convertit en un "autèntic ball social", tal com el defineix el seu observador per excel·lència. Un observador que, en els ja més de cinc anys de vida del 'Swing sense Fronteres', ha pogut recórrer més de 100.000 quilòmetres amb la seva Harley i retratar més de 40.000 instants de 'hoppers' de totes les edats.
Seguir-lo per robar-li una fotografia no és fàcil. El seu pas cautelós però ferm troba els espais a la plaça com només un ballarí entrenat ho pot fer. Entre cossos alegres i rítmics, la seva presència llisca suaument sense que es noti. Les mans expertes subjecten amb decisió una càmera que no fa distincions i, de mica en mica, les imatges van definint-se en un mosaic sempre en moviment. “Jo explico micro-històries”.
La fotografia no només fixa un instant. I l'Enric ho sap. En temps convulsos, una mirada que capta la il·lusió –en majúscules– no té preu. Potser és aquest el secret que l'Enric ha sabut comunicar més bé... i com ningú. Swing sense Fronteres s'ha convertit, gairebé sense voler-ho, en una finestra imprescindible per a tots aquells que estimen el ball. Perquè el món no sigui només mediàtic, fan falta iniciatives com aquestes. Però perquè les iniciatives altruistes arribin a bon port, es necessiten caràcters i actituds perseverants al darrere que, meticulosament, acabin la festa quan els balladors ja no són a la pista.
L'Enric Nadal és el representant d'una manera de fer bonhomiosa i sàvia, que treu el millor de cadascú en cada instantània –tingui o no la màquina a les mans– m'atreviria a dir, i amb discreció. Amb la més exquisida discreció. I té una idea ben clara: mentre no es perdi el component social d’integració dels nous balladors, amb les places com a punt de trobada, el swing continuarà sumant adeptes. I ell hi serà per immortalitzar-ho.
