[title]
La cobdícia fa pixar els advocats fora de test, fins al punt de voler manxar la teta dels calés –posar una demanda– per conceptes que són més o menys universals. Un exemple recent: fa poc, vam publicar una ressenya sobre la cangreburger que prepara el cuiner Adelf Morales al Topik: una hamburguesa de cranc de closca tova, preparada amb la senzillesa i l'originalitat dels millors plats d'aquest excel·lent cuiner. Morales, com a bon pare de família, deu haver vist la sèrie de dibuixos animats Bob Esponja i l'hamburguesa que l'esponja-formatge prepara en un diner submarí va encendre l'esca de la seva creativitat. El cuiner s'ha inspirat només en el concepte de fer una hamburguesa de cranc, una idea que en la seva essència és mes vella que el cagar ajupit, si em permeteu la ordinariesa, però que Morales ha portat a terme amb una resolució del tot original.
Doncs es veu que el xef ha rebut una comunicació del bufet d'advocats que defensa els interessos de l'estudi d'animació del ximplet groc: li diuen que ha trencat quatre protocols legals, que cangreburger és una marca registrada i que s'enfronta a una demanda per valor de 4.000 euros. Jo crec que poden arribar més lluny i acabaran demandant els bastonets de surimi i els pescadors de crancs. I ja de pas els fabricants d'aquelles espardenyes de platja transparents, les cangrejeras.
Suposo que les grans marques tenen esbirros connectats les 24 hores a internet, googlejant a veure qui invoca el nom o la imatge del seu producte en va. Cap al 2009, crec que vaig publicar la paraula «dònut» i una setmana després el director de la revista va rebre una carta que ens instava a no fer servir més el vocable, sota pena de demanda (crec que encara la guarda).
Tot molt bizarre. Doncs té: Cangreburger! Dònuts!
