[title]
No tots els ocells negres són corbs de mal averany. Si a la vostra finestra s’hi posa un amb bec ataronjat, esteu de sort: és una merla i canta millor que els rossinyols del Liceu. Això si, matina massa! Per primavera, les seves melodies es distingeixen per sobre de les veus dels ocells habituals dels nostres carrers, les gavines, els coloms, les cotorres i els pardals de cada dia. Venen a fer niu i els hi agraden els testos grans i frondosos dels balcons, però si en trobeu un no toqueu els ous, perquè els rebutjarien.
No són els únics ocells negres que ens visiten en aquestes dates. Hi ha uns altres de ben curiosos que es passen la vida volant, i no és conya: dormen, cacen i fins i tot s’aparellen mentre volen. Són els falciots negres, que arriben a casa nostra des de l’Àfrica formant esquadrons aeris al cel i només toquen terra en les torres, campanars i forats a gran alçada de la ciutat, per fer-hi el niu. Si en trobeu un caigut, com el de la foto que vaig rescatar a la plaça del Pi, l’haureu de pujar al terrat i deixar-lo a la cornisa, perquè no saben reprendre el vol des de terra.
