[title]
Un dels meus primers records d'infantesa és el d'estar assegut al sofà repassant un còmic de Batman (etapa Dennis O'Neil- Neal Adams) amb la meva mare. Gairebé no sabia llegir. Era un número inquietant: Batman visitava un circ de freaks i coneixia un adolescent amb extremitats de foca. Vull pensar que aquest és el punt en el qual em vaig enamorar d'aquest mitjà.
Porto llegint còmics des de la meva infantesa més tendre. El meu progenitor en tenia sempre a casa. Els col·lecciono religiosament des que vaig tenir habitació pròpia a casa mons pares. Ara, a casa meva, en tinc milers en una saleta dedicada només a aquesta obsessió. Cada cop que faig una mudança, em submergeixo en un infern interminable de caixes. Podria prescindir de tots els objectes que tinc al pis, de tots menys d'aquests cabrons.
Aquesta introducció, estil les batalletes de l'avi, ve a dir que, com a veterà, vaig viure una època no gaire llunyana en què els còmics eren sinònim de friquisme, immaduresa i escasses habilitats socials. La riota. Un gènere cultural menor, un entreteniment barat per a 'pajilleros'.
Els temps han canviat i han donat la raó als paries. Ara, llegir còmics és cool. Mola. Et fa interessant. I ho celebro. És el que qualsevol amant d'aquest mitjà hauria somniat fa 20 anys, quan mostrar un número d'Spider-Man en públic et podia convertir en un blanc massa fàcil: "Què fas llegint aquests tebeos infantils de penya en pijama?". He hagut d'escoltar la pregunteta centenars de cops al llarg de la meva vida.
Ah, però resulta que la gent guai que abans renegava dels còmics ara es troba en un mar cultural dominat per aquest mitjà. Perquè les millors idees estan als còmics, els guionistes de còmics són els que escriuen les vostres sèries favorites, el còmic està alimentant el cinema des de fa 15 anys, les sèries més exitoses de Netflix estan basades en còmics... I podria estar així tot el dia.
Això és una reivindicació del lector de còmics veterà, el que anava a Antifaz a finals dels 80 a comprar grapes de Forum i Zinco amb la caputxa posada. Això és una dolça revenja contra tots aquells que es reien quan em veien llegir un còmic de superherois i ara són els primers a la cua quan surt una nova peli de Los vengadores; els mateixos que em consideraven un looser per llegir historietes d'homes amb leotards i ara em demanen que els recomani els mateixos còmics que tant els repugnaven.
Són dies feliços per al lector de còmics i hem de celebrar-ho com cal al Saló Internacional del Còmic, però els veterans no oblidem. Perquè ara ens toca riure a nosaltres. Com el Joker a la portada de La Broma Asesina.
