[title]
Tant ell com ella fa cinc anys que no pugen a un escenari com a actors. Han fet cine, teatre, ell fins i tot han escrit i dirigit obres. I, encara que no hagin treballat mai junts abans, tots dos vénen del teatre indie barceloní, és a dir, que han fet carrera pel seu compte sense estar pendents dels grans equipaments. Per això, quan els veig vestits d’aquesta guisa en una comèdia de Roger Peña, 'El recanvi', que va guanyar el IV Torneig de Dramatúrgia no puc fer altra cosa que córrer a parlar amb ells.
“No érem, segurament, els primers de la llista”, riuen. Iván Morales i Mia Esteve, tanmateix, són actors molt solvents, amb el cul pelat de fer de tot i, si tenien l’oportunitat de treballar amb Mario Gas, director de la peça, no calia afegir res més. A més, l’obra bé s’ho val.
'El recanvi' és “una faula sobre el poder”, que parla de com la política canvia la gent. Esteve és una executiva sense escrúpols que ha d’entrevistar “un mindundi”, Morales, un pobre home que no està capacitat per arribar a on pretenen que arribi. “Aquesta obra mostra la perillositat de la gent normal: no són especialment intel·ligents i s’aprofiten dels nous corrents polítics per mantenir l’status quo”, indica Morales.
L’actor diu que el text de Peña és un prototip dels èxits del Torneig de Dramatúrgia catalana de Temporada Alta, com El crèdit o Smiley, que “funcionen perquè són directes i immediats”.
I ells, els intèrprets, també han de ser una mica això. La cosa era que no havien treballat mai plegats i ara han de compartir escenari. “Hem connectat bé, sense gaires manies, ni problemes, ni mètodes. Per què venim del mateix món? Potser sí”, apunta Esteve.
Morales, que assegura que es moria de ganes de tornar a fer d’actor, diu que sempre, en casos com aquests, es pregunta: “Què faria Joaquin Phoenix en el meu cas?”. Esteve el mira amb cara d’aquest què diu mentre Morales somriu. Sí, són “dues persones normals als quals els passen coses”, però en mans, certament, de dos actors poc convencionals.
