Què passa amb les motos?

M’al·lucina que, any rere any, Ajuntament, Generalitat i Gobierno ignorin l’elefant a l’habitació (o a la vorera): la moto! A Barcelona és intocable. Segons dades del 2016, som la ciutat espanyola amb més motos matriculades: 67 per cada mil ciutadans. Un de cada sis vehicles que circulen és una moto. Una proporció que, tot i semblar baixa, monopolitza el 39% de la sinistralitat.

Brutal: la sisena part de la mobilitat causa més de la quarta parts dels accidents! L’altre aspecte que posa els pèls de punta és la impunitat per aparcar en una ciutat cada cop més congestionada. Patent de cors per estacionar en qualsevol vorera més ampla de tres metres, d’aixecar tanques de ferro que barren el pas al vianant. Aquesta és la clau de l'èxit i l'amor incondicional que desperta la moto entre els seus usuaris: la pots aparcar pràcticament a qualsevol lloc sense que t'exposis a rebre una multa. Els defensors de la moto fan servir aquest argument: si no hi haguessin motos, la circulació a Barcelona encara seria més insuportable i congestionada (i com deia Rijkaard, "si la meva àvia tingués tita seria el meu avi"). Mentalitat clàssica de motorista: un company va cada dia de Verdaguer a Jaume I amb moto "i no se li passa pel cap fer cap altre cosa". Podem criticar les bicicletes, però entenc la superioritat moral del col·lectiu ciclista: cada cop que et poses a pedalar redueixes les possibilitats que tu i els teus congèneres la palmeu de càncer. (sempre que no siguis un energumen que va atropellant vianants, esclar).

La moto contamina més que els cotxes de gasolina, i fa més soroll (estampa recurrent i rabiosa: el clàssic 'titapetita' esprement al límit els decibels d'un tub d'escapament trucat entre semàfor i semàfor). Per què cau tan bé, la moto? Als països pobres no té prestigi social. Aquí l’acumula: connecta tant amb l’estudiant d’escúter com amb l’API folrat i el ‘rebel’ d’alta cilindrada. Cal posar fre a la moto: i crec que una primera aproximació encertada seria establir una taxa a les motocicletes que aparquen a les voreres més estretes.