[title]
Potser tots, o gairebé. El Ramon de les olives era un personatge d''El cor de la ciutat', un xicot rarot que despatxava olives i cogombrets en una de les parades del mercat de Sant Andreu. Al principi era un pobre nano que no sabia fer-se ni un ou ferrat, si no recordo malament verge i un estaquirot de cap a peus. Arribava un dia en què treia els seus pitjors instints i es dedicava a estomacar una tal Remei que venia cacauets. I després es feia mosso d'esquadra. Addictes o no als culebrots, el Ramon de les olives –s'ha de dir així, complet– ja és part del substrat pop català. Bé mereixeria una estàtua al museu de cera, entre la banyera de Sèneca i la guillotina de Maria Antonieta. De moment, ha donat nom a una websèrie, que s'estrenarà amb una festa aquest dimecres 20 de gener a les vuit del vespre a la Fàbrica Damm.
Que el títol no us enganyi. 'El Ramon de les olives', una ficció escrita per Carmen Marfà i Yago Alonso, tracta de tres paios sense gaire talent que decideixen muntar un grup de música amb grans aspiracions. Tenen un single, que es diu 'Ai, Remei', i tot i que volen anar de trencadors i revulsius, i fan veure que les tendències els la bufen, es deleixen per compondre algun himne generacional. En el fons, no deixen de ser una mena de succedani de formacions com Manel, 'losers' i sense talent. "Són uns 'wannabes' que volen la fama, per sortir a l'escenari i lligar amb les noies, però passa que són uns sapastres", m'explica en Roger Batalla, que interpreta un dels protagonistes, al costat de Biel Duran i Pau Vinyals. "En el fons són entranyables, com tots els antiherois, i fan que te'ls estimis, com t'estimes el Coiot per més que fracassi en tots els seus propòsits", diu en Roger. Penseu en el Ramon, l'original, amb aquell aspecte sinistre, pàl·lid com el paper de fumar. Us l'estimàveu?
La paròdia està servida. El fenomen 'Pop ràpid' va calar fons. Segons m'explica en Roger, també hi ha una mica d'aquell "humor absurd i modern". Diu que de moment no els veurem rascant gaire la guitarra, però sí enfrontant-se a algunes situacions delirants. Cada capítol dura uns sis minuts, i sempre hi apareix una estrella convidada. En el primer, se les tenen amb en Joan Dausà, a qui els components d'El Ramon de les Olives van a buscar perquè els faci un lloc en la seva discogràfica. No rotund. També apareixeran la Nausicaa Bonnín, la directora de videoclips Lyona i en Jordi Basté fent antena al Món a Rac1. "La idea era donar-li aquest punt de fals documental, que està molt connectat amb el món real, amb aquest petit univers", engalta en Roger.
Els tres personatges intentaran a la desesperada que algú els doni l'oportunitat de fer el salt a la fama. De fet, hi destinaran més esforços que no pas a crear bona música. Per cert, el tema principal el van compondre en Dani Vega i en Marc Lloret de Mishima, i tenen pensat gravar-lo amb la veu d'en Biel Duran i els cors dels seus dos comparses. No cal dir que l''Ai, Remei' és, també, una referència a l''Ai, Dolors!' de Manel. Però això és només una de les moltes cares d'aquesta simpàtica comèdia, que reprodueix el format de productes com 'Les coses grans' o 'Hipsterland'. Mentre esperem que els primers capítols arribin a la xarxa, dediquem tots uns minuts a pensar en el Ramon de les olives, el genuí, únic i inimitable. Que la seva memòria tèrbola i amb gust de cebetes sigui amb vosaltres.
