[title]
Perquè a ells se la pela moltíssim...
Malgrat quedar, un cop més i que serveixi de nou precedent, com un remugador emprenyat, entestat en que les coses siguin tal i com ell les veu, aïllat entre les seves manies i la seva manera de veure el món, no puc evitar-ho: he comprovat com la recent mort de les actrius Elsa Martinelli i Paquita Rico ha fet en les noves generacions de crítics i periodistes cinematogràfics el mateix efecte que una pel·lícula d'Abbas Kiarostami en un youtuber, una de Kaurismäki en un influencer o una de Jean-Luc Godard en una it-girl o un it-boy. Les últimes generacions d'estudiosos i informadors del setè art no només desconeixen l'existència i la carrera d'una i l'altra, sinó que, a sobre, com es diu ara ordinàriament, se la pela del tot. D'una manera quasi, quasi pornogràfica. Vaja, molt peladeta, fins a les llavors de dins.
Precursores de l'empoderament
Martinelli, elegant i glamourosa com ella sola, jo diria que al nivell de Catherine Deneuve, Charlotte Rampling o Audrey Hepburn, va formar part de l'escuderia de noies Howard Hawks, com Marilyn Monroe, Lauren Bacall, Jean Russell, Paula Prentiss, Barbara Stanwyck, Ginger Rogers, Katharine Hepburn, Angie Dickinson o Rosalind Russell. Mig segle abans que existís la paraula empoderament, Hawks la va dirigir a l'extraordinària cinta d'aventures 'Hatari'.
Estrella d'un cine folklòric
Vinga, d'acord, no passa res si no saps qui és Paquita Rico si llavors ho compenses amb coneixements extensos sobre altres aspectes de la història del cinema. És penós, però no sol passar. Saber qui era la senyoreta Rico significa que has estudiat l'evolució i transformació del cinema espanyol. Que controles aquella indústria econòmicament potent que paria productes com '¿Dónde vas, Alfonso XII?', 'Curra Veleta' o 'El balcón de la luna', purs entreteniments sense traces de cinema d'autor. Ah, que de les pel·lis fetes aquí només has vist (o coneixes) 'Júlia ist', 'Estiu 1993' i, una mica més llunyanes, '10.000 km' i 'Los exiliados románticos'? Sí, vas bé...
No eren imprescindibles
Predicció: la mort de les bellíssimes Elsa Martinelli i Paquita Rico, en comptes de provocar la normal curiositat en milers de futurs periodistes de cine, a sobre, els reafirmarà en la seva ruca posició. Perquè si ells no n'havien sentit a parlar, és que, les pobres, no eren tan importants com defensem els periodistes vintage. No, Elsa i Paquita no eren ni tampoc són imprescindibles, tot citant el títol d'un film de John Ford. John... què?
