[title]
(Hola, sóc el pas del temps i he vingut a recordar-te que t'estàs fent gran).
Manel, el fenomen musical més popular de la darrera dècada a Catalunya fa 10 anys. Avui, que se cel·lebra la primera desena des que el grup va publicar la seva maqueta, mirem la vista enrere per recordar aquelles primeres cançons que van començar a escriure la reeixida carrera de la banda barcelonina.
Eren quatre temes ('Nit freda per ser abril', 'Dona estrangera'. 'En la que el Bernat se't troba' i 'Ceràmiques Guzmán') que també formarien part del seu primer disc: 'Els millors professors europeus', publicat un any després. Aquest treball presentava uns Manel seminals i molt influenciats per l'onada folk-pop de grups com Herman Dune (un any abans havien publicat Giant), i l'obra de Pau Riba o Jaume Sisa. Quatre històries que, ja de primeres, mostraven escletxes d'un lletrista (Guillem Gisbert), amb una gran facilitat per construir històries tant boniques com costumistes. Potser trobareu a faltar una cançó: 'Pla Quinquennal', una de les favorites dels seus seguidors, aquest és un tema encara més antic que aquesta maqueta. De fet, diuen que és la primera cançó de Manel.
Aquesta maqueta, gravada per Arnau Vallvé, qui poc abans havia entrat com a bateria de la banda, van publicar-la coincidint amb la seva participació al Sona 9, concurs que, sorprenentment, no guanyarien. No es publicaria mai en format físic, però en farien una portada digital, amb la fotografia d'una portalada amb quatre cadires just al davant. En una època on començaven a proliferar els primers grups apareguts directament a les diverses plataformes web com Myspace (els Arctic Monkeys, havien explotat un any abans), Manel van ser els primers a aconseguir un èxit massiu als Països Catalans gràcies al boca-orella internauta. Tant és així, que quan va arribar el moment de presentar el disc, aquest encara no estava a la venta (recordem que llavors no existia spotify) i ja havien exhaurit les localitats de tres nits consecutives a l'Heliogàbal.
Aquells concerts al popular bar gracienc, que van poder veure unes 250 persones, quedarien marcats per la història de Manel i en l'esdevenir de la música pop del país.
El que va passar després d'aquelles tres nits, com diu el tòpic, és història.
(Aquest clip, gravat al carrer Diputació de Barcelona, seria el primer 'oficial' del grup)
