[title]
Una trajectòria escatològica
Si deixem a part casos extrems com Isabelle Huppert o Divine, quina estrella pot presumir de tenir, en una filmografia més aviat breu, una escena en què se li pixen a sobre, una seqüència en la qual desenes de compreses (brutes!) són usades per atacar l’enemic, i una altra en què parla pel mòbil en pilotes i estirat sobre l’inodor? El cinèfil més eclèctic ja haurà descartat Matthew McConaughey, Louis Garrel o Jared Leto per pronunciar el seu nom: Zac Efron, l’antiga estrella Disney que més s’està esforçant per tenir una carrera variada. I, sovint, provocadora.
Sense tallar-se un pèl
Els moments descrits en el paràgraf anterior pertanyen, per ordre, a ‘El chico del periódico’, de Lee Daniels, ‘Malditos vecinos 2’, dirigida per Nicholas Stoller, i ‘Las novias de mis amigos’, una comèdia bastant antirromàntica realitzada per Tom Gormican. I jo encara hi afegiria alguns dels diàlegs de ‘Mike y Dave buscan rollo serio’, que s’estrenarà aquest octubre.
Abdominals irreals
Efron, posseïdor i cuidador dels pectorals i abdominals més demencialment marcats de Hollywood, té carona de bon minyó, la màscara perfecta dels brètols que, després, s’atreveixen a protagonitzar els gags còmics més bèsties. Apuntem també al seu currículum d’animalades aquella escena de ‘Malditos vecinos 2’ on es treu la collonada després d’unes ballarugues damunt d’un escenari.
Profund Zac
Qui pot resistir-se, doncs, als encants d’Efron? A més, ha obsequiat diversos dels seus personatges amb valuoses gotes de malenconia, la malenconia dels adults que recorden la seva divertida adolescència i, ara, se senten del tot desplaçats i no saben quina és la seva tribu.
