[title]
Fer de la necessitat virtut és una de les màximes populars més confirmades per les arts. Certs condicionants poden obligar a un artista a donar un parell de voltes a la seva proposta, resultant en un discurs propi més original. Desconec el motiu de l'austeritat de la posada en escena de l'Anti World Tour, amb que Rihanna presenta 'Anti' (2016), el seu àlbum més aconseguit des de 'Loud' (2010) –sovint als discos de la de Barbados hi ha una única cançó brillant com un diamant envoltada de temes de farcit; a 'Anti' la proporció de temes rellevants és molt superior–. Però el resultat va ser un xou en què RiRi es va distanciar dels clixés dels espectacles de les dives del pop, exhibint personalitat i caràcter propi.
Molt més elegant que en les seves dues visites anteriors al Palau Sant Jordi de Barcelona, Rihanna va exhibir sensualitat allà on abans havia resultat un pèl vulgar (el 2012 havia fet un 'lap dancing' a un espontani del públic, dels que havia pagat l'entrada vip, esclar). La seva habilitat natural pel twerking i els moviments del dancehall feia que els números que va protagonitzar al costat dels seus ballarins tinguessin una aparença més espontània, com menys coreografiada, que als xous de les seves competidores.
I és que tot destil·lava naturalitat, quan ballava, quan desplegava torrent de veu, exhibia coqueteria, regalava somriures als fans, bevia d'una cantimplora... RiRi es va mostrar propera sense sacrificar ni una gota d'atractiu ni de glamur, ajudada per un vestuari exquisit, sexi, contemporani i arriscat alhora, que combinava grans noms de la moda com Armani i Blahnik amb apostes per talents més emergents. El vestuari s'adeia amb l'escenografia, minimalista com un llenç en blanc, a estones un xic absurda (com els inflables que es van inflar i desinflar sense pena ni glòria) però a estones genial, com en el passeig de Rihanna per una plataforma de metacrilat mòbil que es balancejava sobre els fans i com la cortina d'escuma bombollejant davant de la qual va cantar els últims números.
Al repertori hi van abundar els temes d''Anti' i s'hi van trobar a faltar els de 'Loud', del qual només va cantar 'Love the way you lie (Part II)' i 'Man down', en una versió tan curta com la que va fer d''Umbrella'. Però la selecció, defensada per una banda estàndard i tres coristes, va resultar en un xou dinàmic i estilísticament divers, amb un tram central 'clubber' molt potent, amb 'We found love' i 'How deep is your love'. La de Barbados es va estalviar el tediós tram de balades, un altre dels tics típics dels xous de les dives pop del que es va alliberar.
