[title]
El 3 de maig de 2016 ens va deixar Mey Hofmann, una de les personalitats més importants de la cuina barcelonina, catalana i espanyola, tant a nivell creatiu i empresarial com educatiu: la seva escola de cuina és un centre privat de referència pel que fa a l'ensenyament de l'alta cuina. Hofmann va morir als 69 anys a causa d'un càncer que li va ser diagnosticat tres mesos abans. I la trobem molt a faltar perquè...
1. Perquè la Mey Hofmann era una dona en un món dominat pels homes. I això té molt mèrit. Fins l'arribada de la Carme Ruscalleda a Barcelona ciutat, durant molts anys va ser l'única estrella Michelin femenina de Barcelona.
2. Perquè com a cuinera practicava una alta cuina tranquil·la i molt arrelada en la tradició catalana i francesa, que contrasta amb la muntanya russa de degustacions en què s'ha convertit menjar en els restaurants més ambiciosos. La seva carta és reconeixible, lluny d'al·legories i metàfores. En els seus moments d'oci, escollia anar a locals com La Pepita –d'un exalumne seu, per cert– per gaudir menjant tapes i platillos: «Només vaig a llocs Michelin amb un compromís que ja hagi estat al meu restaurant»». La Taverna Hofmann va ser la seva manera d'obrir «un lloc divertit i que no pressioni tant».
3. Perquè va creure en la cuina creativa i en l'educació reglada aplicada a la gastronomia en un moment en què aquest sector com qui diu ni existia. Va obrir l'escola Hofmann l'any 1982, quan el sector no tenia cap reconeixement mediàtic, i treballar de cuiner encara era fer-ho entre cassoles rònegues i habitacions fosques.
4. Perquè la seva escola és tremendament influent, tant a nivell estatal com internacional. M'hi he trobat moltes vegades: quan preguntes a un xef jove estranger per què va venir a Barcelona, sovint et dirà que «va venir a estudiar a la Hofmann». Alguns distingits alumnes locals de la Hofmann són els bessons Torres o el pastisser Josep Maria Rodriguez.
5. Perquè era una persona tan discreta com encantadora. Formava part de l''star system' de la cuina catalana, però mai la vam veure fent marxandatge desmesurat de la seva persona o participant en reality shows a qualsevol preu. La veritat és que no va vendre mai res més que no fos la seva cuina o la seva escola.
6. Perquè enlloc de dedicar-se a omplir supermercats barats amb productes cars amb la seva cara, es va dedicar a obrir un negoci tan sòlid com una pastisseria, amb brioixeria i pastissos de primera qualitat a preus assequibles.
