[title]
Anem a xalar
No és que la Filmoteca hagi fet vacances d'estiu, no, però sí que és ben cert que, amb l'arribada del setembre, obrir la petita revista amb la programació de la Filmo del mes és com fer un primer i petit acostament a les matèries que tindràs en el curs escolar que és a punt d'encetar-se. Que anar a la Filmoteca és una mica anar a aprendre, a estudiar? Doncs té bastant d'això, excepte que el cinema és mil milions més divertit que les matemàtiques o la física, i que, sobretot, tu hi vas voluntàriament, amb un somriure i d'allò més alegre i decidit. Anar a la Filmo, un mes de setembre, d'abril o de juny, és anar a xalar. I quines assignatures tenim per començar el curs a l'insti del Raval?
Variat menú de terror
Els seguidors del terror, tant els que s'hi acaben d'apuntar, arran de 'Verónica' o de la sèrie 'The walking dead', com els veterans que ja quasi ni pentinen cabells blancs perquè en tenen poquets i mal repartits, podran seguir el cicle dedicat als 50 anys del Festival de Sitges, amb 'Ichi the killer', 'The neon demon', 'Hostel', 'Més enllà de la passió', 'El orfanato' o 'Tren de sombras', movent-se entre la crueltat de Takashi Miike, l'exuberància de Nicolas Winding Refn, l'humor d'Eli Roth, els misteris de Jesús Garay, l'enginyeria i l'arquitectura narrativa de J.A. Bayona i la facilitat per atrapar-te amb els més mínims detalls de José Luis Guerin. Si servidor tingués 17 anys, s'enduria un entrepà a la sala del Raval i hi romandria tarda i nit, golafre d'ensurts, àvid de sensacions fantàstiques fortes.
Tot recordant un Rey i una Madame
Els centenaris de Fernando Rey (mort l'any 1994) i de Danielle Darrieux (encara viva, i que sigui per molts anys més!) també tenen el seu lloc a la graella filmotequera del setembre: 'Tristana', 'Ese oscuro objeto del deseo', 'Diario de invierno', 'Excelentísimos cadáveres' i 'Madame de...' homenatgen un o l'altra. Més teca saborosa? Un parell de films de John Ford ('La legió invencible' i 'Pasión de los fuertes') i un de Howard Hawks que segueix essent una canya ('Los caballeros las prefieren rubias'). Apunteu, també, les quatre pel·lis que serviran per homenatjar el desaparegut productor, distribuïdor i exhibidor Antoni Llorens: 'Mujeres al borde de un ataque de nervios', 'Las normas de la casa de la sidra', 'Cinema Paradiso' i 'La rosa porpra del Caire'. Tots els qui vam tractar Llorens no podrem oblidar mai el personatge: un enamorat del cinema amb un caràcter indomable. Déu n'hi do, Antoni!
Festival d'emocions
I no desgrano més el festí cinèfil que ens arribarà a partir de l'1 de setembre perquè em faré mal a mi mateix, perquè no hi podré anar gaires vegades. Són coses que passen quan han transcorregut unes quantes dècades des que vas deixar el escola i et vas incorporar a l'avorrida vida laboral. Llavors vas a la Filmoteca molt menys del que voldries, molt menys del que t'agradaria per ser feliç davant d'aquelles dues pantallotes que, després d'apagar-se els llums, et transporten cap a uns mons increïbles que el gris de la vida quotidiana, la real, no conté.
