Una Barbie amb talla 40

De petita mai no vaig jugar amb nines de les que se’ls fa de mare: jo jugava amb la Barbie, a fer de demiürg. Les desproporcions de la nina de Mattel –entre el bust i la cintura, la llargada de les seves cames– crec que no em va afectar l’autoestima: al meu jo en formació el que li va fer mal va ser el culte a les 'top models als 90'.

Però quan va sortir la Chabel, desaparegut èmul de la Barbie de la marca espanyola de joguines Feber, vaig canviar la nina ianqui per aquesta altra. Va tenir-hi a veure que fabriquessin tota una línia inspirada en Madonna –època 'Buscant la Susan desesperadament'–, però el fet és que em vaig decantar per una nina amb una altura i una talla de sostenidor més semblants a les que acabaria tenint jo d’adulta.

Amb el lema "The doll evolves" ('la nina evoluciona'), Mattel ha llançat una línia de noves nines Barbie que volen reflectir la diversitat del cos de les dones. Continuen estant idealitzades, i tant, però ara fan també nines més rodonetes, nines baixetes i nines encara més altes, així com nines amb més diversitat pel que fa al fenotip. I totes amb els peus plans, perquè posar-los sabata de taló sigui una opció, no la única.

Una Barbie amb talla 40 no és un antídot garantit contra el sexisme, però les nines amb proporcions més realistes contribueixen a fer que els qui hi juguin creixin pensant que a les dones se’ns ha de jutjar pel que fem i no, com diu la diputada de la CUP Mireia Vehí, per la talla de pantalons.