[title]
Un estiu gloriós
El febrer del 2011, una pel·lícula va marcar una fita en la llarga història dels Goya: 'Pa negre', d'Agustí Villaronga, es va endur nou estàtues, malgrat competir amb Icíar Bollaín ('También la lluvia') i amb Álex de la Iglesia ('Balada triste de trompeta'), dos pesos molt pesants en la indústria cinematogràfica. I, sobretot, malgrat estar rodada en català, i no precisament en un català xava, accessible, fàcil d'entendre per 'als espectadors de fora'. A principis del 2018 es pot tornar a repetir la jugada, el miracle, però no precisament amb la penúltima pel·lícula del director mallorquí, 'Incerta glòria', sinó amb el primer llargmetratge de Carla Simón, 'Estiu 1993'.
Una carrera impecable i implacable
La peli que protagonitzen Laia Artigas, Paula Blanco, David Verdaguer i Bruna Cusí fa uns quants mesos que arrasa per allà on passa: en festivals diversos d'aquí i d'allà, entre els crítics més perepunyetes i també a la taquilla, on ha fet uns quants calerons, tot i no ser un producte fàcil de vendre. Li queden encara unes quantes setmanes més de carrera comercial.
Bruna Cusí, doble nominació?
Especulant i fantasiejant, podria ser que Cusí fos nominada com a millor actriu de repartiment per la cinta de Simón i, a la vegada, com a millor actriu revelació per la de Villaronga. Així, tots contents!
I si Júlia i la Laia s'hi sumen?
Si, a sobre, 'Júlia ist' i 'Brava' esgarrapen algunes nominacions en les categories de direcció novell (Elena Martín) i d'interpretació (Laia Marull), els Goya de l'any vinent poden ser els més catalanoparlants de la seva trajectòria. Estarem molt atents.
