[title]
L’estiu del 1991, jo i 27 més vam estar donant pel sac a Discos Quim (Figueres) preguntant dia sí i dia també pel disc nou de Guns’n’Roses. Una cosa similar passa amb el nou llibre de G.R.R. Martin: tanta gent pregunta per 'Els vents de l’hivern' que l’Antonio Torrubia de Gigamesh –llibreria/deliri per als que som fans del terror i el fantàstic– va decidir penjar una pissarra on compta tothom que ho fa. Va començar el Sant Jordi del 2012, quan tot just havia sortit l’edició en anglès de 'Dance with dragons', el cinquè: perquè un senyor indignat ja preguntava per 'Els vents d’hivern', el sisè.
Avui en dia, ha comptat uns 850 demandants (té un sisè sentit per detectar bromistes, si li demaneu de conya no us apuntarà). Encara que el ritme de peticions ha caigut en picat: és de domini públic que Martin no publicarà el llibre abans que arrenqui la sisena temporada de 'Game of thrones'. Cruixir de dents i plors recorren la Comarca, perdó, Westeros. L’spoiler és la xacra social del nou segle, i qui el practica ha de ser aïllat com un leprós al segle XI. La gent es pren l''spoiler' molt seriosament: s'arriben a emprenyar si els dius que al final de 'Hamlet' la palma tothom. (Crec que aquí estic arribant a l'espinós punt on es confón l'spoiler amb incultura general. 'Breaking Bad', amb permís de 'The Wire', és la gran novel·la americana del segle XXI. I encara que no l'hagis vista, tothom sap com s'acaba. Té sentit, protegir-te contra o emprenyar-te per un 'spoiler' de 'Breaking Bad'?)
Prepareu-vos pels fetitxistes que a partir de l’abril aniran pel món amb màscara de ferro fins no haver llegit el llibre. Amb el llibreter coincideixo: sèrie i llibre han pres camins tan divergents que és més profitós gaudir de la intersecció de les dues obres que no pas fustigar-se.
