Accessoris de luxe dissenyats a Barcelona

Ignacio Aldanondo i Catuxa Fernández són dos arquitectes convertits en sabaters; treballen les peces a mà, modelant les dues sabates alhora, i utilitzant materials primaris de qualitat, com el cuir comprat a Catalunya. A més de les sabates a mida, també disposen d'una línia prêt-à-porter que permet una certa personalització i una col·lecció que venen exclusivament al Japó. No hi ha dos parells de sabates d'Aldanondo & fdez que siguin iguals, diuen: més que el disseny per si mateix, busquen que la sabata calci bé, i aposten per recuperar les formes clàssiques.

Les coses que heretem dels nostres avantpassats tenen un cert encant que sobreviu al pas del temps i es pot reinterpretar amb un gir contemporani; això és el que fan a Hereu, dissenyant calçat de pell i accessoris que tenen peces mediterrànies (cistelles, sandàlies, espardenyes) com a inspiració. Treballen amb petites fàbriques locals (a Toledo, Menorca i Barcelona, entre d'altres), i els seus productes tenen fans tant a Japó com als Estats Units. Prefereixen no parlar de minimalisme, sinó de detalls i acabats complexos i que fan que una peça aparentment normal esdevenigui un article de luxe.

Nascudes fa 71 anys com a línia de calçat per a jugadors d'handbol i atletes, MaTeS s'han convertit en sabates per a ús diari. Destaquen pels materials de qualitat (incloent-hi el cuir i la Cordura, una de les seves noves incorporacions) i la producció artesanal al seu taller de Sants. A més, tenen ànima, per això són venerats a Japó (i una mostra d'això és que des de fa diversos anys MaTeS ha treballat amb Eiichiro Homma, fundador de Nanamica). A més de fer sabates per a competicions per encàrrec, continuen reimaginant models icònics entre els anys 50 i 80. També trobareu els seus models a la botiga Lolos del Raval.

Quan una reputada capçalera de moda et situa a l'altura de Jacquemus i Missoni, passen coses. Eli Urpi ha estat seduint i sorprenent durant temps amb els seus barrets artesanals originals. Els posa cintes, els decora amb paper de William Morris, juga amb el volum sempre fidel als seus gustos, deixant espai per a creacions màximes i molt estètiques. Treballa estretament amb la seva parella i col·labora amb artesans que l'ajuden amb la palla i la fusta, però l'Eli Urpí no descarta tenir un taller propi en el futur.